GONZALO NADALPalma30/06/03 0:00
TW
0


«Amb quina alegria es torna quan es guanya...», ho deia Antoni Llabrés durant el viatge de tornada a Palma després de presenciar la final de la Copa del Rei. Aquest jove aficionat vermellenc va ser a la final de Copa a València i a la de la Recopa d'Europa a Birmingham. El Mallorca havia perdut i la tornada, amb la son, el desgast físic, i la butxaca amb un bon grapat de doblers menys, es feia «patètica». Com deia aquell, «el pitjor no es perdre, ho es la cara de beneit que et queda». Però ahir fou ben diferent. Antoni Llabrés ha conegut de prop el gust de la derrota del seu equip més estimat, però no s'ho va pensar quan el Mallorca es classificà per a jugar una altra final, aquesta vegada una altra Copa del Rei, i no massa lluny del record de Mestalla, en temps i en espai, que es mantenia viu al seu cor.

Així comentava aquest fidel aficionat mallorquinista l'ambient que es podia viure exactament a les 19.15 hores d'ahir horabaixa, a bord del vaixelMillenium II, de la companyia Trasmediterránea. Havien sortit de València a les cinc de l'horabaixa i en aquests moments es trobaven a l'alçada de terres eivissenques: «L'ambient és fantàstic. El nostre vaixell és un dels que més tard ha sortit i estam gaudint al màxim de la festa». Victòria, la seva companya, comenta emocionada: «L'interior del vaixell és totalment vermell, i no precisament per la tapiceria...Tothom du camisetes vermelles, bufandes i banderes. La gent no es cansa de cantar i el capità ha tingut la deferència de posar-nos el partit de la final. Ha estat una alegria perquè, per la tensió, quan ho veus en viu et fugen alguns detalls que després descobreixes per la televisió».

Són dos dels més de 17.000 aficionats que durant tot el dia d'ahir diumenge s'embarcaren, via marítima, via aèria, per tornar cap a la seva terra sabent-se campions. Perquè tots se sentien campions. Per a Joan Fiol, aquesta era la primera vegada que sortia fora per veure un partit del Reial Mallorca: «És la meva primera final...i no he pogut tenir més sort. Ha sortit tot perfecte. L'anada fou tranquil·la i còmoda, el partit sense gaires angoixes, i la festa posterior a les rodalies del Martínez Valero, inoblidable. Fins i tot, encara tenim ganes d'arribar ja a Palma per continuar-ho celebrant. Crec que arribarem al port de Palma just quan aterri l'avió de l'equip».

A l'aeroport de Son Sant Joan el degoteig d'una afició que des de les 22.50 hores de dissabte passat és una mica més campiona, començà a ser intermitent a partir de les 02.30 hores del diumenge. Alguns se n'anaren cap els aeroports de Manises i l'Altet sense poder celebrar el títol a terres llevantines. Però no importava gaire perquè ho celebrarien a Palma.

El gros de l'expedició ho va fer en vaixells sortits des de Dènia, València i Alacant des de primeres hores del matí. No importava massa si eren ràpids o lents. S'havia guanyat el primer gran títol de la història del Mallorca i a tothom li semblava bé l'opció escollida, l'organització, o els petits contratemps que sempre suposa el desenvolupament d'una expedició de milers de persones. Algunes coses fallaren, com els enllaços dels autobusos entre l'estadi i els ports o aeroports corresponents, però la bona cara mai deixà de ser una tònica comuna de tots els mallorquinistes. Pràcticament ningú havia dormit. El dia següent, dilluns. I qué?: «Som campions i això ho compensa tot» assegurà Antoni. I ho diu un que viatjà a València, i a Birmingham. EMillenium s'acosta a Palma i diu: «Saps quan és la Supercopa davant el Madrid».