Palma es disfressà de vermell i negre

El punt de reunió fou la plaça Joan Carles I, on s'ajuntaren centenars de persones per celebrar-ho

TW
0

EUGENI.Palma.
Milenars d'aficionats ompliren amb la seva presència i els seus càntics els carrers de Palma. Les botzines dels cotxes no deixaven de sonar i l'alegria es podia palpar a l'ambient. El punt de reunió de l'alegria mallorquinista fou, un cop més i com no podia ser d'altra manera, la plaça Joan Carles I, més coneguda com la plaça de les Tortugues.

Tot just acabar el partit, els primers aficionats començaren a arribar a la plaça i celebraren la victòria del Mallorca tirant-se dins la font, cantant i cridant d'emoció. Els accessos a l'indret foren tallats per la Policia, perquè la gent no pogués arribar-hi amb els seus cotxes, però tot i això la plaça s'omplí. A poc a poc i de mica en mica, hi arribaven centenars d'aficionats, acompanyats de les seves banderes, bufandes i gorres amb els colors del seu equip.

Per si algú s'havia oblidat els colors a casa, a la plaça es varen instal·lar dues paradetes on es podien comprar tot tipus d'insígnies, fins i tot bufandes que resaven allò de «Campions de la Copa del Rei 2003, 28 de juny, Elx». Els minuts anaven passant i la gent no s'aturava d'arribar a la plaça. Venien en grans tongades, la majoria provinents del Palau de Son Moix, on s'havien instal·lat dues pantalles gegants per tal que els milers d'aficionats que no s'havien pogut desplaçar fins a Elx gaudissin el partit amb la màxima emoció.

S'hi sentiren molts càntics. Des del típic «campeones, campeones, oe, oe, oe» fins al ja clàssic i conegut per tots «el Mallorca es un sentimiento...», que es va instal·lar als cors dels mallorquins ja fa un grapat d'anys, però que continua sent un autèntic himne sempre que s'anima l'equip o es festeja alguna ocasió especial. Les celebracions s'allargaren fins ben entrada la mitjanit, però després de tres decepcions en tres finals, ja tocava.