Un gol de Tuni en el temps de descompte serví per maquillar un trist adéu a la Lliga. Poca cosa més que un entrenament. L'assaig general fou un partit de fira, un cúmul de despropòsits. Gregorio Manzano alineà els millors. El màxim responsable tècnic del Reial Mallorca efectuà l'assaig general abans de la final de la Copa del Rei de dissabte que ve posant en joc el tèoric onze titular amb l'excepció de Harold Lozano, que gaudí de descans, i Etoo, que està disputant la Copa Confederacions amb la selecció de Camerun.
Fernando Niño tornà a l'eix de la defensa, vora Miquel Àngel Nadal, i es perfila així com a titular a la final. El gran damnificat és Lussenhoff, que no continuarà la temporada pròxima a l'equip i que s'haurà de conformar a ocupar una plaça a la banqueta. Marcos se situà com a pivot en substitució de Lozano, mentre que Carlos ocupava el lloc de Samuel Etoo.
El Màlaga, per la seva part, presentà un equip de circumstàncies, molt jove, farcit de suplents. La gran novetat fou, sens dubte, l'anunciada absència de l'entrenador Joaquín Peiró que, després de saber que no continuarà la temporada vinent al capdavant de l'equip, sol·licità permís, i se li concedí, per no viatjar a Palma, ja que no es trobava anímicament en condicions. Juan Carlos Añón, col·laborador habitual de Peiró, exercí de tècnic d'un equip amb moltíssimes absències.
La pitjor entrada de la temporada no presagiava un bon partit, malgrat que abans que es complís el primer minut de joc arribà la primera oportunitat de gol. Carlos, amb el cap, provocà el lluïment d'Arnau, després d'una gran centrada d'Ibagaza. Fou un miratge, una anècdota dins la mar de mediocritat que els aficionats començaren a patir.
Algun detallet d'Ibagaza, que demostrà trobar-se en forma, fou el millor d'un partit horrorós. Falta de tensió, pèrdues de pilota, joc insuls, ni una sola idea, mediocritat, sense ubicació... Quin desastre! L'assaig general era poca cosa més que un partit de fira, sense el mínim nervi que es mereix un matx de Primera Divisió. El tedi es contagia i el mal joc també. En el minut 22, Àlvaro Novo va fer una bona paret amb Carlos, però el migcampista no encertà en la rematada final.
El partit, amb el pas dels minuts, no millorà, tot i els tímids intents d'uns i altres i les aproximacions a l'àrea rival, més fruit de la inèrcia que d'una bona combinació. Així, entre badalls, s'arribà al descans amb el resultat inaugural. A la segona part, el Màlaga sortí amb una miqueta més d'intensitat i ràpidament creà dificultats davant la porteria de Leo Franco. Una centrada de Canabal, que arribà fins a la línia de fons però que no trobà rematador; i dos un u contra u del mateix davanter foren les primeres oportunitats dels andalusos.
El Mallorca, per moments, reaccionà, gràcies, quasi sempre, a les internades de Riera. Canabal fallava amb reiteració, Iznata, en dues ocasions, pogué superar Leo Franco, però Miquel Soler, que acabava d'entrar al camp amb Olaizola, tragué la pilota sota pals. En el tram final espitjà el Mallorca, disposà d'esporàdiques ocasions, i Tuni, ja en temps de descompte, marcà el gol del triomf en una excepcional jugada personal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.