«Seria una vergonya col·lectiva del nostre poble que es perdés aquesta oportunitat»

Bartomeu Beltran ha guardat silenci durant mesos, res no va dir la temporada passada quan Mateu Alemany li llançà velades acusacions. Beltran parlà ahir amb el company Iñaki Cascallar d'Antena 3 Televisió, però no va fer ni un sol retret a l'actual president, sinó que en lloà la gestió i es mostrà esperançat davant la final de la Copa del Rei que enfrontarà el Mallorca amb el Recreativo. Beltran, que s'acomiadà de la presidència just després de la final contra el FC Barcelona, guarda encara fresc a la memòria el record d'aquella nit.

-Les imatges sempre transmeten un sentiment, si realment existeix... Fou una nit diferent. Vaig pensar que mai més no tornaríem a arribar tan amunt. La història ha demostrat que sí, que el Mallorca amb aquella base continuà el projecte i ha millorat en totes les xifres. Aquell dia vaig tenir la sensació que havia acabat la meva feina. Vaig pensar que no es podia progressar, que no podia aportar res més a aquell projecte. Ha estat un dels dies més grandiosos de la història del club. -Tenc un caràcter en el qual mai no mir cap enrere. Un dia em va caure un bolígraf i vaig escriure un article. No va ser oportú. Però no mir enrere. A vegades, fa la impressió que no he estat president del Mallorca, que no he estat a la cronologia ni a la biografia del club. Després, ve Cúper i ho recorda. Hi ha gent que ho omet. A mi m'és igual. Jo sé el que he fet, el que sent, què és el mallorquinisme, què és la mallorquinitat, què són els colors, què és comprar uns camps d'entrenament... sé què suposà aconseguir els 300 milions de pessetes per comprar Valerón. Jo sé l'esforç que hagué de fer un equip humà... Mateu Alemany, Pep Bonet, Ramon Servalls, Joan Frontera, una gent meravellosa. No tenc la sensació en moltes ocasions d'haver estat president del Mallorca. Ara bé, quan hi reflexion, tenc present que hi vaig deixar quatre anys molt importants de la meva vida, del meu cor, del meu afecte, dels meus sentiments. No es pot viure en el record i en la memòria. -Jo crec sincerament que el Mallorca té l'obligació moral de guanyar. Guanyar la Copa del Rei per als mallorquins no és sols transmetre a la societat un projecte esportiu, sinó fer arribar al futbol espanyol que el Mallorca és algú. Tenc la sensació que hi ha una obligació moral de guanyar-la. Em quedaria amb una frase que ha pronunciat Cúper els darrers dies, quan assegurà que el Mallorca pot vèncer per les seves individualitats. Crec sincerament que és un partit de 5-1 a favor del Mallorca o un partit molt igualat. No veig perdedor el Mallorca. Esper que el resolgui aviat. Veig el perill que no surti la imaginació, el patiment. -Jo crec en la gran capactitat de gestió de Mateu Alemany. El president no té el Banc d'Espanya al darrere. Té idees, plans, projectes... i ell estira del carro gràcies a una família de fora, la família Asensio. Ell ha fet una gestió perfecta en totes les etapes. Jo crec en Mateu Alemany. Quan es fa una crida a la participació col·lectiva i se cerquen 4.800 milions de pessetes, s'està fent possible que el plantejament sociològic que el Mallorca ha de ser dels mallorquins es converteixi en realitat. Oblidem si el club ho necessita, si té dèficit. Volem que el Mallorca sigui dels mallorquins. Ara hi ha una oportunitat històrica. Si els mallorquins no responem, el teixit empresarial, les institucions, tot el concert de forces que ho poden fer possible... seria una vergonya. Seria una vergonya col·lectiva del nostre poble que es perdés aquesta oportunitat. Està demostrat que hi ha gent a Mallorca, com els que duen el club ara, que són capaços de dur el club amb resultats positius. Si volem un Mallorca de Primera hauríem de trobar uns empresaris de primera. -Aquest moment és diferent. La posició de sortida és molt bona. Un club que mou 6.000-7.000 milions de pessetes cada any... crec que hi pot haver vuit homes just de cinc-cents milions cada un. Avui en dia, invertir 500 milions de pessetes, multiplicat per vuit, es pot pagar en anualitats. Hi ha empresaris suficients. En cas contrari, haurem d'aguantar la vergonya tots.