Ferrero compleix el seu somni a París

El valencià fa un gran partit i derrota l'holandès Verkerk en tres sets a la final de Roland Garros

EfeParís.09/06/03 0:00

El tennista valencià Juan Carlos Ferrero, tercer favorit, va culminar per fi el seu somni d'aixecar la Copa dels Mosqueters després d'imposar-se en la final de Roland Garros a l'holandès Martin Verkerk, la sensació del torneig, en tres sets per un imposant 6-1, 6-3 i 6-2 en dues hores i nou minuts de joc.

La pista central, Philippe Chatrier, va coronar Ferrero, disposat a assolir el seu objectiu, «el número 1», i que es va distreure als Internacionales de França, amb una victòria que perseguia des de cinc anys abans i que servirà «per tapar boques», com ell mateix va afirmar, i allunyar els fantasmes de perdedor que apuntaven cap a la seva figura.

Ferrero, que a partir de dilluns serà el líder de la Cursa de Campions 2003, va demostrar que és el millor jugador sobre terra batuda del moment i no va donar cap opció al gegant holandès, que es va desinflar al partit més important de la seva trajectòria.

El d'Ontinyent culmina així cinc anys de recerca, des que el 1998 va perdre la final júnior davant del xilè Fernando González, al qual va batre als quarts. Dues semifinals i la final perduda la temporada passada davant d'Albert Costa, contemplen Ferrero, que recull ara el testimoni de Santana, Gimeno, Bruguera, Moyà i Costa com a triomfador espanyol al santuari del tennis sobre argila.

Verkerk, recuperat per al tennis per Nick Carr i que va arribar a la final amb l'aval dels seus 112 punts directes de servei (aces), va 'rebentar' en la final perquè no es va assemblar gens al que va derrotar Moyà o Coria i perquè enfront es va trobar el millor jugador sobre terra batuda. Això no obstant, Ferrero, guanyador al Masters Series de Montecarlo i a l'Obert de València, només havia perdut dos partits aquesta temporada sobre aquesta superfície.

Ferrero va madurar el partit des del principi. Al primer servei de l'holandès va gaudir de cinc pilotes de trencament i va desmitificar els 200 quilòmetres per hora del servei 'tulipa'. El valencià es va apuntar el seu servei amb facilitat i va començar a funcionar el rodet.

Un altre break de servei al cinquè joc va acabar de decantar el primer set. Amb un semblant seriós i concentrat, Ferrero no concedia cap regal al seu rival. Per contra, Verkerk va acumular fins a 21 errors no forçats a la primera mànega. Semblava una enganyifa de jugador comparat amb el de l'horabaixa de Carles Moyà.

El valencià, que només havia cedit tres punts amb la seva treta, es va apuntar el set i va començar el segon sota el mateix guió. Una tímida reacció de l'holandès li va permetre de trencar el servei de Ferrero, però va ser un miratge. El d'Ontinyent li va tornar i va aprofitar una ruptura al vuitè joc per apuntalar el torneig amb un 6-3. Amb algun patiment més, Ferrero es va apuntar la tercera mànega per 6-2, com a conseqüència de dos trencaments de servei de l'holandès, molt menys intractable que en tot el torneig, i va ascendir a l'olimp dels espanyols que han fet seva l'argila vermella de París.