Els grecs treuen els colors a Espanya

El combinat que dirigeix no podrà ensopegar un altre pic dimecres a Belfast davant Irlanda del Nord si no vol ficar-se en un problema seriós.

No jugà malament la selecció espanyola ahir, malgrat perdre. Per suposat que no ho va merèixer, però en el futbol el que compten són els gols i el rival en va fer un. De res no serveix dominar, controlar la pilota i ser superior físicament i tècnicament. El pitjor dels espanyols fou la impotència que demostraren de cara a porta. En aquestes altures de temporada la ment ja no funciona tan bé.

La primera part fou clarament local, amb el suport sempre important d'una afició que volia rescabalar-se de la petita decepció de l'«ajornament» de l'ascens del Reial Saragossa, club propietari de l'estadi on Espanya volia certificar el passaport cap a Portugal. Els homes d'Otto Rehhagel semblaven no voler creuar el mig camp i s'acontentaven de defensar sense angúnies les escomeses dels davanters rivals.

Quan faltaven dos minuts per al final ho varen fer. S'acostaren gairebé sense voler-ho a l'àrea de Casillas, i Giannakopoulos, amb un potent xut des de la frontal a l'esquerra del porter madridista, posà el 0-1 en el marcador, que posteriorment significaria el resultat per a la història. Els futbolistes blancs no s'ho podien creure. Molts no es recordaven ja de la darrera derrota d'Espanya a casa.

En la represa, més del mateix. Els vermells, llançats desesperats a l'atac, i els immaculats hel·lènics, defensant-se amb ordre, certa duresa i molta disciplina. Sáez ho intentà donant entrada a De Pedro, Joaquín i Sergio, però ahir no fou el dia. Res no sortí bé. Dimecres a Irlanda del Nord, segona oportunitat. I ja no hi valdrà badar.