Començà trepidant una final que sorprengué tothom, quan s'esperava un inici de partit amb les habituals precaucions defensives de l'enfrontament més important del vell continent, i més en aquest cas que es trobaven front a front dos equips italians.
De «catenaccio», res de res. En el primer quart d'hora la pilota anà d'una àrea a altra, com si es tractàs de la part final d'un partit «trencat». Als vuit minuts, l'àrbitre alemany Markus Merk, que debutava en una final continental, anul·là a instàncies del seu auxiliar i amb tota justícia un gol de l'ucraïnès Shevchenko per fora de joc posicional del seu company Rui Costa, que tapava completament la visibilitat del porter rival. Aquest primer avís del Milà es va veure contrarrestat per la Juventus dos minuts després amb un cop de cap del francès Trezeguet que sortí fora per poc, quan Dida havia fet l'estàtua.
Quan es complia el primer quart d'hora de joc, Buffon va demostrar perquè és considerat el millor porter del món: el davanter milanista Inzaghi va fer una forta i ajustada rematada de cap a tres metres de la porteria i Buffon, amb uns reflexos i una velocitat fora del normal, envià la pilota a córner quan l'autor ja cantava gol.
A partir d'aquesta jugada, el joc es tranquil·litzà però era el Milà que duia cert perill, sempre en els llançaments des de la cantonada. Set en la primera part per part dels de Costacurta i només un per part de l'equip de Lippi. El futbol frenètic tornà en els darrers cinc minuts d'aquesta primera part. En el minut 40 Rui Costa, des de la frontal de l'àrea, xutà ajustat al pal dret de Buffon que, per molt bo que sigui, mai no hauria pogut aturar la pilota. Però sortí a pocs centímetres del pal i al límit del descans fou Del Piero, gairebé sense àngle, qui posà amb dificultats Dida. Fi d'un primer round atractiu i sense gols, però amb suficients ocasions per haver desnivellar el marcador inicial.
El començament de la represa tornà a ser de bojos. Al primer minut Conte, que havia substituït al descans Camoranesi, amb un cop de cap de l'escaire de Dida no avançà a la «Vecchia Signora» perquè la fusta i el Déu del brasiler ho va evitar. Contestà el Milà amb altra rematada de cap del veterà Maldini en la treta d'una falta. El central italià lamentà profundament que l'esfèric fregàs, per fora, el pal dret de Buffon.
A mesura que passaven els minuts i que s'acostava el final, les precaucions augmentaren per part d'ambdós conjunts conscients que un gol seria fatal. La Juve semblava més forta físicament que seu rival però els davanters rossoneros, ahir de blanc, eren un constant perill per a Buffon. No hi hagué gols, el joc decaigué molt en el darrer quart d'hora, i a la pròrroga.
En el temps suplementari passà el que havia de passar. Nigú volia arriscar i els penals eren inevitables. La loteria decidiria el títol de la Champions 2002-03. La glòria seria pel jugador, i el seu equip, que marcàs el darrer penal o el porter que l'aturàs. Aquests foren Shevchenko i Dida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.