28/05/03 0:00
TW
0
TOMEU TERRASSA. Enviat especial a París.
 Carles Moyà té un esglaó per superar avui en el seu camí cap a la final de Roland Garros, en batre's amb Mark Philippoussis en aquesta segona ronda del segon Grand Slam de la temporada. -No, la veritat és que la primera ronda mai no és fàcil, perquè acabes d'arribar i encara no t'has adaptat del tot. Volandri venia, a més, de fer un molt bon torneig a Montecarlo i a Roma, i jo sabia que no era un contrincant fàcil. A més, la pressió era més per a mi que on per a ell, però vaig afrontar el partit amb confiança. -Està clar que és un torneig amb molta tradició, igual que el de Wimbledon. Crec que ja s'han disputat més de cent edicions de Roland Garros i el que és veritat és que el públic en sap molt. És un Grand Slam molt diferent a la resta sobretot per als espanyols, que és el que tenim més opcions per guanyar, a banda que és molt a prop d'Espanya. -Guanyar un Grand Slam elimina tot allò de negatiu que hi pugui haver, però jo he de dir que hi arrib en bona forma.
-Arribau a la segona ronda després d'haver superat Filippo Volandri en un partit que no fou gens fàcil.

-En quin estat arribau al Roland Garros?
-Amb molt bones condicions. Estic molt fresc perquè he jugat molt pocs partits darrerament, i amb molta il·lusió perquè és un torneig que m'encanta.

-L'ambient és sensacional perquè aquí es respira tennis. Això es nota a la pista?

-En fóreu el campió fa cinc anys, això s'oblida?
-El temps passa, però els records són boníssims i no s'obliden. A més, estar entre els favorits encara et dóna més ganes de fer-ho bé.

-La gent us veu més favorit del que sou?
-Potser sí que de cara a la premsa i a la gent se'm consideri més favorit que mai, però quan hi ha 64 jugadors encara vius, i entre ells molts de favorits, se't fa molt difícil pensar que seràs un dels dos finalistes. Sigui com sigui, emperò, has de mirar les coses dia a dia perquè si un dia estàs malament pots quedar eliminat.

-Fa la sensació que si perdeu, emperò, la gent s'oblida de qui us ha guanyat.

-En quines condicions heu trobat la pista?
-És bastant ràpida, però potser jo preferiria que encara ho fos un poc més. A més, les pilotes estan un poc desinflades i ni fan tanta via ni donen tant d'efecte, fet que als espanyols ens perjudica.

-Quina és la millor pressió per a la pilota?
-Idò no ho sé. Ningú no s'hi posa d'acord. He llegit aquests dies a la premsa que és el mateix fabricant i que diu que són les mateixes pilotes, però molta gent li ha dit el mateix que jo.

-El partit d'avui com el veis?
-Gens fàcil. Philippoussis és un gran jugador i, tot i que no està en el seu millor moment, sé que m'ho pot posar difícil. De fet, ens hem enfrontat cinc vegades i me n'ha guanyat quatre.

-Una mala mitjana.
-L'única vegada que jo el vaig guanyar va ser l'any passat precisament a la segona ronda, així que esper que la història es repeteixi. Un dels pics que em vencé fou a la final d'Indian Wells, quan jo era número u.

-Com duis això dels cinc sets?
-Amb ell la veritat és que em convenen més els cinc sets perquè és un gran jugador i si té un bon dia pot guanyar qualsevol, però també és molt irregular i per això com més llarg sigui el partit més possibilitats hi ha de derrotar-lo.

-Què ens podeu dir de Rafel Nadal?
-Que és una llàstima el que li ha passat perquè li feia molta il·lusió venir, però només té setze anys i ja tindrà temps de participar al Roland Garros i segur que, a més, serà un dels favorits.