TW
0

Gregorio Manzano, tècnic vermellenc, comparegué amb semblant seriós però satisfet a la Sala de Premsa del Camp Nou. Les seves primeres paraules foren per a un home que era en aquells moments a milers de quilòmetres de la Ciutat Comtal: «L'equip vol dedicar aquesta victòria a Leo Franco, que no és aquí perquè està passant uns moments molts difícils, pot ser dels pitjors que pot passar l'ésser humà com és la mort de la seva mare, i abans del partit tota la plantilla i el cos tècnic havien parlat que el millor que podíem fer per ells és guanyar aquí. I així ha estat».

Manzano valorà el triomf sobre el Barça com «una victòria amb valor afegit. No només perquè ens permet sumar tres punts vitals de cara a aconseguir l'objectiu de la sisena plaça, si no també perquè s'ha aconseguit davant un rival especial. Aquesta temporada, el Mallorca ha triomfat a Las Ventas i a La Maestranza», fent un simil taurí amb el Bernabéu i el Camp Nou.

En demanar-li sobre Carlos Domínguez, el de Bailén ho tingué clar: «Quan em vaig decidir a donar entrada a Carlitos, sabia que, o perdríem el partit o el guanyaríem. L'empat no ens servia gairebé per a res i me la vaig jugar. Per sort, va sortir perfecte i Carlos va fer un gran gol».

Respecte a com va veure el seu rival, en hores baixes, Gregorio Manzano no es va mullar gaire: «El Barça ha intentat jugar les seves cartes però avui s'ha trobat un rival que no l'ha deixat, que li ha tallat les seves vies de creació i que no ha pogut jugar per les bandes perquè els meus jugadors, amb menció especial en defensa de Marcos i Lozano, han fet un partit gairebé perfecte. Tàcticament, no m'ha sorprès gens el seu plantejament». Finalment, el tècnic mallorquinista acomiadà les seves declaracions amb un «la victòria ha estat justa, merescuda, lluitada i, sobretot, molt important. Va per Leo Franco», i amb una irònica reflexió: «crec que m'agradaria jugar sempre fora de casa, vist els darrers resultats...».