Rafel Nadal va aconseguir ahir la victòria més morbosa de la seva curta trajectòria professional. A l'altra banda de la pista tenia Carles Moyà, qui fins fa poc mesos era un autèntic referent pel jove manacorí. Dos sets foren suficients a Nadal per demostrar que ha deixat de ser futur i s'ha convertit ja en present del tennis mallorquí, balear, espanyol i mundial: 7-5 i 6-4.
Nadal sortí molt concentrat i va voler fer seu el partit des del primer moment. A més de fortalesa física, demostrà tenir-ne de mental, ja que va desequilibrar tot d'una el primer trencament de servei de Moyà en el tercer joc. Des d'aquell moment, l'«alumne» no va abandonar l'avantatge en el marcador i no li va tremolar el pols a l'hora de guanyar punts decisius. Després del 2-2, el primer set transcorregué amb normalitat fins el 5-5, quan Nadal va tenir prou serenitat per trencar en el moment just i endur-se la màniga sense haver de recórrer al joc decisiu.
Després del pal al primer set, Moyà intentà aixecar el cap al segon, però es trobà una i altra vegada amb un poderós Nadal amb un percentatge d'error molt baix en els seus cops guanyadors. El palmesà va tenir un mal moment quan Nadal es va posar 4-2, però tragué a la pista la seva classe i remuntà amb facilitat fins el 4-4. Aquest fou el darrer punt d'inflexió del partit. Quan semblava que Moyà havia recuperat el camí de la victòria, guanyà en blanc el seu servei (5-4) i no li tremolà el canell per trencar el servei de Moyà per darrera vegada.
Varen ser una hora i vint minuts històrics, per guardar a la història del tennis balear. Nadal demostrà al món sencer que ha arribat amb molta força, encara que Moyà es va defensar bé i, tot i la derrota, va estar a l'alçada de les circumstàncies. De totes formes, molts haurien caigut ahir en mans d'un Nadal que demostrà que ja està preparat per donar moltes alegries a l'afició mallorquina.
Avui, amb molt poc temps per recuperar-se, el manacorí jugarà els vuitens de final contra un altre os molt dur de rosegar: l'argentí Gastón Gaudio. Nadal ja demostrà davant Albert Costa a Montecarlo que tant li fa jugar contra el número 200 que contra un dels 10 millors del món, però ha de procurar que la fatiga no li passi factura.
De moment, queda per a la història el primer triomf de l'«alumne» sobre el «mestre». De ben segur que queden molts més duels entre els dos mallorquins a l'elit del tennis. Roland Garros podria ser una nova oportunitat per veure la primera revenja... i que n'hi hagi moltes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.