Etoo vol assolir una nova fita al Camp Nou

El camerunès podria firmar la ratxa de més partits consecutius marcant d'un davanter del Mallorca

TW
0


Samuel Etoo està reivindicant enguany la seva faceta de gran jugador erigint-se com a protagonista d'algunes de les millors fites del Reial Mallorca. Després de convertir-se en el màxim golejador de la història vermellenca en Primera amb 35 gols i superar la seva pròpia marca per temporada amb dotze gols (l'any 2000-02 en marcà onze), el camerunès està disposat diumenge a establir una nova fita convertint-se en el jugador que més partits consecutius s'ha trobat amb el gol.

Concretament, Etoo podria superar els cinc partits consecutius de l'ara deportivista Albert Luque, així com també els de Walter Pandiani, si diumenge aconsegueix batre la porteria dels barcelonistes. «Jo el que vull és marcar un gol que serveixi per endur-nos la victòria», digué al respecte, a la vegada que precisava que «jo no estic aquí per superar cap rècord de Luque, sinó per fer les coses bé».

L'internacional africà no pogué evitar deixar entreveure que en el seu cor encara hi ha clavada l'espina que els deixà el Barcelona en guanyar a Son Moix per 0-4 en un partit que «se'ns complicà perquè ens quedàrem amb nou jugadors». Encara que va assegurar que no té cap intenció de revenja i va evitar parlar de Thiaggo Motta afirmant que «jo aniré a Barcelona només a jugar a futbol», no pogué evitar deixar entreveure que encara recorda els quatre partits de sanció amb què va ser castigat per Competició després d'agredir el brasiler.

Etoo vaticinà «un partit molt bonic, però també difícil, i el qual hem d'afrontar amb molta humilitat perquè, tot i que al Barcelona aquesta temporada les coses no li hagin anat bé, sempre és un equip perillós». Igualment, li tragué transcendència apuntant que «no hem de pensar en la UEFA, sinó a sumar punts i al final de temporada ja veurem on ens quedam».

El partit al Camp Nou arriba després d'haver-se enfrontat als tres candidats al títol amb el balanç de dues victòries (Madrid i Depor) i una derrota (Reial Societat). «No només hem de guanyar en partits tan bons com el del Bernabéu», afirmà, mentre s'aventurava a dir, amb coneixement de causa, que «la Reial em sorprengué físicament, tàcticament i mentalment i crec que dels tres és el més fort. No obstant això, a mi m'agradaria que el campió fos el Depor per Luque, el meu germà blanc».