Ple absolut al Palau Sant Jordi, on es donaren cita 16.670 espectadors, entre ells diverses autoritats. Abans del partit, un grup d'aficionats italians encengueren bengales a les grades del pabelló. Dejan Bodiroga fou escollit millor jugador del partit per la premsa especialitzada i Rodrigo de la Fuente, com a capità, rebé el trofeu que acredita al campió de l'Eurolliga.
BARCELONA: Jasikevicius (8), De la Fuente (11), Bodiroga (20), Fucka (17), Dueñas (3) -cinc inicial-, Rodríguez (2), Navarro (5), Femerling (9) i Varejao (1).
BENETTON TREVISO: Edney (16), Langdon (8), Pittis (4), Garbajosa (9), Marconato (10) -cinc inicial- Bulleri (11), Markoishvili (2), Nicola (5) i Loncar (0).
ÀRBITRES: N. Pitsilkas, Rems i Koukoulekidis. Eliminaren Jasikevicius (min. 37), Langdon (min. 38) i Nicola (min. 40).
PARCIALS: 23-25; 42-34 (descans) 55-48; 76-65 (final)
INCIDÈNCIES:
El Barcelona conquerí finalment el trofeu més preciat. S'encumbrà com a campió de la màxima competició europea i de la millor manera possible: a la seva ciutat, al Palau Sant Jordi i davant d'un magnífic Benetton de Treviso (76-65) que només va baixar els braços als minuts finals.
Fou un partit en el qual els catalans varen donar el millor d'ells mateixos. Varen tenir en Bodiroga al gran jugador que tots esperaven (20 punts i 8 rebots) i Fucka, l'altre gran fixatge de la temporada, respongué a l'hora de la veritat (17 punts, 6 rebots).
Els blaugrana i el bàsquet tenien un deute pendent que ha trigat dinou anys a saldar-se. Una història de desamor, nascuda l'any 1984 i fins ara mai ressolta.
Ahir es va tencar una ferida que ja feia mal al barcelonisme, als seus grans jugadors (Solozábal, Epi, Norris) i a l'entrenador que ho intentà fins al final (Aito García Reneses).
Un deute que podia haver-se saldat l'any 1996, quan dos àrbitres (Dorizon i Virovnic) s'equivocaren en no concedir una cistella vàlida a José Antonio Montero que podia haver suposat el títol. Però tot això ja és quelcom del passat i després de cinc finals perdudes i nou intents, el Barcelona pot pressumir per fi de ser el millor equip del continent.
El partit respongué a les expectatives des del principi. Amb un bàsquet alegre, ambdós equips s'oblidaren al primer quart que estaven jugant una final europea. Pesic i Messina prometeren que els seus equips jugarien per fer valer el seu bàsquet i així ho feren.
La velocitat de creuer d'Edney (vuit punts als deu primers minuts) permeté al Benetton trobar-se molt còmode a les transicions. Els de Pallaverde, a la carrera, no tenen rival a Europa i per això, el domini dels italians els dugué a anar per davant al tanteig durant uns minuts al primer quart. No obstant això, la igualtat durà just un quart (23-25) perquè al segon la partida d'escacs tècnica es decantà clarament a favor del tècnic barcelonista. A més, quan aparagué Bodiroga, el Barça es disparà en atac i no fallaren ni a l'hora de la veritat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.