Èpica victòria de Toni Elías en el quart de litre

L'espectacle a Xerez el posà Toni Elías en els 250 cc. Un trio de cap format pel francès Randy de Puniet (Aprilia), el de Sant Marino Manuel Poggiali (Aprilia) i l'italià Roberto Rolfo (Honda), que havien marxat a la recerca de la victòria, es van trobar amb una visita inesperada, la del manresà Antoni Elías (Movistar Aprilia).

En les càbales prèvies a la cursa el pilot espanyol no comptava entre els aspirants al triomf. La seva caiguda a Sud-àfrica el va obligar a passar pel quiròfan no fa ni deu dies i el seu estat físic no era el més adequat, però es van equivocar per complet.

Des de la vuitena posició «va despertar» de la seva letargia, es va anar apropant fins als líders de la prova i els va neutralitzar encara amb temps de lluitar per la victòria, que al final va aconseguir d'una manera més que espectacular a la darrera volta

Una cosa semblant va succeir en 125 cc, si bé en aquesta cilindrada ja és més habitual que això succeeixi, ja que cinc pilots van ser els que van forçar el ritme i la selecció definitiva.

Allà hi havia els de sempre, els italians Lucio Cecchinello (Aprilia) i Stefano Perugini (Aprilia), el de Sant Marino Alex de Angelis, l'alemany Steve Jenkner (Aprilia), que va haver de fer una gran remuntada en sortir malament, i els espanyols Pablo Nieto (Aprilia) i Daniel Pedrosa (Movistar Honda), quart, que fins a Espanya era líder del mundial.

En Moto GP, el triomf va ser clar per a Rossi. L'italià va sumar la seva cinquena victòria a Xerez i sempre que ha guanyat aquí s'ha proclamat campió del món. És una dada estadística però més que premonitòria, ja que el pilot de la Honda RC 211 V va demostrar que els seus triomfs no són fruit de la causalitat, sinó del treball ben fet i de la planificació de les curses fins en els més mínims detalls. Molts es van sorprendre al final de les dues jornades d'entrenaments de la posició que ocupava Rossi a la formació de sortida, però ahir va quedar clar que la seva feina s'havia centrat a aconseguir un bon ritme per a la cursa i que el seu lloc a la graella era merament circumstancial. Des de la cinquena plaça a la sortida, al final de recta es va veure relegat a la setena al primer gir, però quan es va haver dissipat l'esvalot inicial, va començar ràpidament i inexorablement la seva remuntada fins a la primera posició, a la que va arribar en en cinc voltes i allà es va acabar tot.

D'altra banda, pel que fa als espanyols, Sete Gibernau acabà per terra amb la seva Honda en intentar seguir Rossi, mentre que Checa també abandonà per problemes mecànics.