Manzano desperta un «gegant» adormit

El tècnic ha batut tots els rècords amb una plantilla que pareixia condemnada a lluitar per la permanència

Manzano ha fet del diàleg la seva millor estratègia.

Victòria AmengualPalma06/05/03 0:00

Gregorio Manzano (Jaén, març de 1956) ha entrat a la història del Reial Mallorca firmant un dels capítols més envejables de l'entitat vermellenca. Finalista de la Copa del Rei i posicionat als llocs que obren les portes a la UEFA, el tècnic ha superat entrebancs com la limitada plantilla de què disposava o les crítiques per apostar per gent jove i novella a la categoria. Així mateix ha estat capaç d'esprémer al màxim un equip que està batent tots els rècords de l'entitat mallorquinista.

Exentrenador del Racing i del Valladolid, el tècnic arribà al Mallorca sense fer renou ni demanar grans fitxatges, però aviat trencà els esquemes. Amb zero punts al caseller i nou gols encaixats en només tres jornades, Manzano ressuscità l'equip a La Catedral i superà el rècord de cinc triomfs seguits de Luis Aragonés amb set victòries i dos empats. Escrigué així una nova fita de nou partits sense perdre a la història del Mallorca.

Dissabte, a més d'encadenar vuit jornades imbatut, Manzano obrí un nou capítol com el tècnic que ha aconseguit la golejada del Mallorca més ampla com a visitant i el primer que assoleix que els seus homes guanyin el virtual campió de Lliga. Era la victòria número 200 del Mallorca a Primera i un triomf que tornava a amollar la imaginació més ambiciosa dels aficionats. Igualment, el Mallorca es convertia en l'únic equip que ha aconseguit batre la meta blanca en cinc ocasions en només 45 minuts i un dels pocs, juntament amb Barça (1-5, 1974) i Saragossa (1-5, 1999), que li ha fet la «maneta», per darrere del rècord de l'At. Madrid (3-6, 1950).

Manzano, emperò, no ho ha tingut gens fàcil, ja que ha hagut d'arreplegar de la part més baixa en diversos pics un equip molt castigat per les lesions i que començà la Lliga desorientat. Ell el convencé que podia somiar en Europa. Paral·lelament, l'equip anà creixent a la Copa del Rei, on la sort el creuà amb l'actual campió, el Depor, i el llavors recent campió de la Copa Intercontinental, el Madrid. Els vermellencs, emperò, s'hi imposaren sense pudor i ara, amb el Recre com a darrer obstacle, són a les portes d'aconseguir el seu primer campionat del KO.