Mare meva del Sant Roser! Que em pessiguin! No m'ho puc creure! Extraordinari! Meravellós! El Reial Mallorca golejà, destrossà i humilià el Reial Madrid (1-5) en una excepcional segona meitat. El conjunt de Gregorio Manzano li va fer una maneta al totpoderós Madrid, que naufragà dins la seva pròpia vanitat, i certificà la seva permanència a Primera.
Un empat a la darrera temporada i un excepcional triomf fa dues campanyes -la darrera derrota del Reial Madrid al seu terreny de joc a la Lliga- avalen la trajectòria del Reial Mallorca al Santiago Bernabeu. Ahir, de sortida, el Reial Madrid alineà els millors, sense pensar en el dur compromís de la setmana que ve davant la Juventus. Manzano, en canvi, sí que presentà una novetat important, ja que donà continuïtat a Marcos, premiant així el seu bon moment de forma, mentre que relegava Lozano a la suplència.
El Reial Madrid començà el partit amb la clara idea de marcar el més aviat possible. Just complir-se el primer minut de joc, Ronaldo marcà en fora de joc, després d'una bona passada de Zidane. Pérez Pérez encertà en anul·lar el gol, i el Madrid continuà atacant. El Reial Mallorca no havia trobat encara la seva millor ubicació, Zidane jugava massa còmode i Ronaldo semblava jugar sense que ningú se n'ocupàs ni preocupàs. Una bona passada de McManaman a l'interior de l'àrea fou aprofitada per Ronaldo que, completament sol, es girà i xutà sense oposició. Leo Franco res no va poder fer per evitar el gol. El partit no podia començar pitjor. El Reial Madrid perllongà encara el seu domini quasi total durant un grapat de minuts.
Abans que es complís el primer quart d'hora, Fernando Niño va treure una pilota de gol a Ronaldo, que havia rebut una gran passada de Guti. Acte seguit, el Reial Madrid va desaparèixer, mentre que el Mallorca reviscolava i es feia amb el control de l'esfèric. Amb el pas dels minuts, el conjunt de Manzano aconseguí el domini territorial. El Mallorca, en tot cas, respectava en excés el rival i no aconseguia xutar entre els pals.
El Madrid es limitava a defensar-se, pastelejava, semblava donar per bo el mínim avantatge, i baixà el seu ritme de joc fins a extrems quasi inadmissibles. El Mallorca començà a sovintejar les rodalies de l'àrea blanca, malgrat que sense xutar a porteria és del tot impossible marcar. Un xut de Pandiani, que sortí alt en el darrer alè del primer temps, fou la millor oportunitat per marcar en el primer temps.
La segona part començà sense canvis, però amb substancials diferències. Just iniciar-se, Pandiani empatà en la primera gran ocasió. El signe del partit havia canviat i Riera posà en avantatge el Reial Mallorca. Just havien passat poc més de deu minuts i el Mallorca ja guanyava. Ara sí, dominava territorialment i, a la vegada, aprofitava les seves oportunitats.
Etoo, que se'n va anar de Roberto Carlos dins l'àrea, va fer el tercer. Espectacular! Quin gran triomf! Quanta eficàcia! Però el festival no havia acabat i Roberto Carlos, en intentar rebutjar una centrada-xut de Novo, introduí la pilota en la seva porteria. El Madrid ho intentà en el tram final, però el Mallorca es defensà bé, al temps que creava molt perill al contracop. Però en el darrer alè, Carlos va fer el cinquè completant la maneta. Històric!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.