Sete Gibernau i Dani Pedrosa pugen al més alt

Sete Gibernau va realitzar una cursa impecable, es va mantenir darrere del primer líder, l'australià Troy Bayliss (Ducati Desmosedici), després de superar una accidentada sortida, i quan aquest va cometre un error el va aprofitar i va intentar obrir un buit perquè ningú no el pogués inquietar.

Una cosa que només va aconseguir el campió, Valentino Rossi, però a la retina de tots es va percebre l'ànim de l'italià de no superar Gibernau en cap moment. Era el just homenatge a l'esforç d'un pilot que cercava la victòria com el millor homenatge per al company mort Daijiro Kato.

No va poder ser d'una altra manera, ja que la lluita que Rossi va mantenir durant bastants voltes amb el seu enemic dins i fora de la pista, Max Biaggi (Profunda RC 211 V), es va decantar del seu costat. Va poder obrir un buit ràpid i, a un ritme gairebé un segon superior al de Gibernau per volta, va arribar fins a ell quan faltaven dos girs per a la conclusió de la cursa. Tots els presents van tenir la impressió que hauria pogut intentar la victòria, però es va comportar com un gran campió i va aguantar així fins a la baixada de la bandera.

Carles Checa (Yamaha M 1) va tornar a protagonitzar una desafortunada jornada. Després d'una lleugera millora en els darrers entrenaments i una bona sortida, va fer la impressió que el de Sant Fruitós protagonitzaria una gran correguda, però no va ser així. Checa va estar gairebé tot el temps en un segon grup i en les últimes posicions d'aquest va acabar la cursa, amb un decebedor novè lloc.

Així mateix, una vegada més en 250 cc hi hagué desil·lusió, ja que per una raó o una altra, en alguns casos, com el d'Elías, més que lògica, cap dels dos candidats al títol, ell i el madrileny Fonsi Nieto, no pogueren optar gairebé en cap moment al triomf.

Daniel Pedrosa (Movistar Honda) va oferir un recital, inapreciable durant 23 voltes, però que en la darrera demostrà que el català havia tingut controlat gairebé tot el temps el desenvolupament de la prova i els seus rivals. Entrà a l'últim gir en quart lloc, però tot d'una va superar Jenkner en un espectacular interior, va fer el mateix amb Dovizioso, que era segon, i tampoc no sofrí gaire per doblegar Ui, líder durant pràcticament tota la cursa. Evidentment va arriscar per aconseguir el seu objectiu, però va deixar clar que és el més ferm aspirant al títol, ja que ja es va posar líder del mundial. A més va demostrar tenir apresa una de les lliçons en les quals l'any passat va evidenciar certa feblesa: rodar en grup. Primera victòria de l'any i líder per només un punt respecte de Jenkner.