Carles Moyà, campió del Comte de Godó

Moyà, des que començà el torneig a principis de setmana, s'havia mostrat convençut del triomf, després que perdés la final de l'any 91. Guanyar el Godó és diferent, és un torneig que feia especial il·lusió al mallorquí, que defensa els colors del Reial Club Tennis Barcelona, organitzador de la competició, i que ha passat moltíssimes hores entrenant a les seves pistes.

Safin es retirà per problemes estomacals, però aleshores ja no tenia res a fer.

Safin, que a la semifinal amb Ferrero havia mostrat un servici dur, sec i potent, no va aconseguir treure com ahir, però tant el rus com Moyà s'anaren tornant per guanyar els onze primers jocs. En el dotzè joc, Moyà no va estar gens encertat en el servei i Safin aprofità la primera oportunitat que va tenir per adjudicar-se el set.

Safin s'adjudicà així el primer set, però amb molt partit per davant. Moyà, lluny de caure en el desànim, es motivà encara més. El rus semblà relaxar-se, confiar-se i Moyà va rompre el servici de Safin en el joc inicial. El tennista mallorquí, que altra vegada va fer gala d'un magnífic primer servei, es va posà 4-1 i no tingué problemes per anotar-se el segon set i empatar així el partit.

El tennista mallorquí era ara l'amo del partit, malgrat algunes imprecisions amb el revés. Moyà mostrà al públic català, que omplí la pista central del Reial Club Tennis Barcelona, el catàleg sencer de cops i a poc a poc anà minant la moral de Safin, que s'anà apagant de forma progressiva.

El tercer set fou relativament senzill per Moyà, que se l'adjudicà amb només 29 minuts. El triomf era ja segur, però Moyà no es va confiar. Just iniciar-se el quart set, Safin va perdre el seu servei, Moyà s'anotà el segon joc i el tennista mallorquí tornava a aconseguir un break en el tercer joc. El partit estava decidit. Safin, aleshores, llançà la tovallola i anuncià la seva retirada al jutge.

La infanta Cristina entregà el trofeu a Moyà, que es dirigí acte seguit als aficionats. Primer ho va fer en castellà i, acte seguit i entre grans aplaudiments, ho feia en català. Dedicà el triomf a tothom, inidicà, als que li han donat suport quan les lesions li causaren més d'un problema, i als qui no ho han fet, a la seva família, al club organitzador, als cunyats, als nebots... Moyà estava eufòric i no era per menys: Havia conquerit el sempre especial Trofeu Comte de Godó de Barcelona. Moyà continuava així progressant cap al número 1.