L'Inter elimina el València «com cal»

El València s'imposà 2-1 a l'Inter de Milà en el partit de tornada a Mestalla i corresponent als quarts de final de la Lliga de Campions, que no serví als espanyols per classificar-se a causa del valor doble dels gols en camp contrari, després de l'1 a 0 de l'anada a San Siro.

El València digué adéu a la màxima competició continental a pesar d'oferir un recital de joc davant el conjunt d'Héctor Cúper, que basà les seves opcions en un enfocament ultradefensiu i en un incommesunrable Toldo, que ho aturà gairebé tot i que va ser l'autèntic artífex de l'eliminació valencianista.

Els únics que volgueren jugar ahir foren els de Rafa Benítez però, de manera paradoxal i com a circumstància típica quan t'enfrontes amb un equip italià, fou el rival qui s'avançà. Va ser en el minut quatre a través del seu golejador Vieri, que s'aprofità d'una errada, gens habitual en ell, d'Ayala.

No hi hagué nervis perquè Aimar empatà dos minuts després creuant l'esfèrica fora de l'abast del porter italià. A partir d'aquí el joc es desenvolupà com s'havia previst d'entrada, amb els locals atacant i els visitants defensant-se. El domini valencià era rotund, però sense sort en els metres finals. El llast del València aquesta temporada.

La represa no canvià en absolut la imatge de la primera part, encara que Baraja, en el minut sis, l'encertà de cap en un servei de córner per aconseguir un esperançador 2-1 que deixava a un gol la classificació. Però aquesta no arribà, perquè Toldo demostrà per què molts el consideren el millor porter del món; perquè Nielsen no assenyalà un penal escandalós de Materazzi a Juan Sánchez; i, sobretot, perquè Cúper té la sort sempre de part seva llevat de les finals.

En definitiva, el triomf més trist del València i que pot suposar el final, prematur, d'una plantilla que fa menys d'un any es proclamà campiona d'Espanya i els conflictes interns de la qual han provocat que, dos mesos abansa del final de la temporada, l'equip ja no compti gairebé per a res.

Serà el final per a un caramull de jugadors, o el final per a un tècnic que, preveient el que podia passar, s'abrigà abans de ploure criticant en la prèvia una gran part de la seva plantilla, sense noms. A partir d'ara segur que sortiran. El millor que es pot dir de l'Inter és que és semifinalista de la Lliga de Campions 2002-2003. Gairebé res més. Amb la classificació també de la Juventus, pareix que la tirania dels mediocres tornarà a manar.