La nit més tràgica del Camp Nou fou ahir

A pesar de no merèixer-ho, el FC Barcelona fou eliminat per la Juventus de Torí en la pròrroga

TW
0
BARCELONA 1 Bonano, Puyol, Andersson, De Boer, Reiziger, Motta, Xavi, Overmars, Luis Enrique, Kluivert i Saviola. Mendieta per Andersson, Riquelme per Overmars i Gerard per Reiziger. Buffon, Thuram, Ferrara, Montero, Zambrotta, Camoranesi, Tacchinardi, Davids, Nedved, Di Vaio i Del Piero. Tudor per Del Piero, Birindelli per Camoranesi i Zalayeta per Di Vaio. Graham Poll (Anglaterra). Amonestà Luis Enrique, Motta i Gerard, del FC Barcelona; i Zambrotta, Buffon, Tachinardi i Montero, de la Juventus. Expulsà el visitant Davids, per doble amonestació, en el minut 78.

JUVENTUS 2
FC BARCELONA:

JUVENTUS DE TORÍ:

ÀRBITRE:
GOL:
0-1: minut 53, Nedved.
1-1: minut 65, Xavi.
1-2: minut 114, Zalayeta.

Les declaracions prèvies de l'entrenador i dels jugadors blaugrana no deixaven cap dubte sobre el plantejament davant la Juve: no especular amb el resultat. I així va ser. Des del primer minut es pogué veure un Barça a l'atac i uns italians a la italiana, és a dir, no jugar i esperar la seva oportunitat, que sempre es presenta.

I així va ser. Després d'una primera part de domini absolut català amb ocasions clares de Saviola, Motta i Overmars, i que acabà sense gols, s'inicià la represa amb una gran jugada de Luis Enrique que, tot sol davant Buffon, va fallar. Set minuts després Nedved, en la primera ocasió clara dels de Lippi, feia el primer gol del partit. S'havia confirmat una de les màximes del futbol que assegura, si bé no sempre passa, que qui perdona ho acaba pagant. Poc després Bonano evità la sentència amb una aturada impressionant en un tir llunyà del mateix jugador.

A partir d'aquí, atac i gol. I arribà en el minut 65, quan Xavi agafà a la frontal de l'àrea una pilota solta i, amb la seva tranquil·litat habitual, la posà fora de l'abast del porter. Eliminatòria igualada i vint minuts per endavant, amb els tretze darrers amb un rival en inferioritat. Però no hi hagué gols, i començà la pròrroga.

Com era d'esperar, i més amb la Juve amb deu per l'expulsió de Davids, els únics que provaven de jugar eren els d'Antic. Els de Lippi esperaven els penals. Però aquests no arribaren perquè Zalayeta, l'única vegada que la Juve passà de mitjan camp en temps suplementari, va fer l'1-2 que sentenciava l'eliminatòria i certificava la temporada que serà, probablement, la pitjor de la història centenària del Barcelona. Injust, però és així.