TW
0


Si feim un cop d'ull a les cinc darrerers temporades del Reial Mallorca a la Primera Divisió, ens trobam que enguany el conjunt entrenat per Gregorio Manzano és una còpia gairebé clavada de l'equip que dirigia Fernando Vázquez a la campanya 99-00. L'actual Mallorca ha sembrat els mateixos dubtes que aquell equip i té els mateixos punts en la mateixa jornada, la 30, però amb una diferència substancial: que l'equip aleshores encapçalat per Diego Tristán i companyia jugava a Europa, amb la qual cosa els seus jugadors estaven sotmesos a un desgastament superior als de l'actual plantilla, que si més no ha estat immersa en la Copa del Rei.

Igual que enguany, Etoo sembla haver despert i, gràcies a la inestimable ajuda del millor Ibagaza, fa valuosos gols en el tram més determinant de la temporada. Així, tot apunta que el Mallorca acabarà salvant la categoria sense passar pena, tal com ocorregué amb Fernando Vázquez, un tècnic a qui se li negà una renovació que per xifres es mereixia. L'era 'post-Aragonés' començà amb una travessia per l'infern. La partida del Savi d'Hortaleza i l'arribada de Bernd Krauss transformà completament un equip que prenia part per primera vegada en la primera fase de la Lliga de Campions, en el que va ser l'únic episodi que se salvà d'una temporada oblidable. Krauss va ser destituït a causa dels mals resultats a la Lliga i Sergio Kresic ocupà la banqueta. L'equip va ser eliminat de la Champions a Highbury davant l'Arsenal i de la Copa de la UEFA en una decebedora eliminatòria amb l'Slovan Liberec de la República Txeca.

El Reial Mallorca és actualment onzè a la classificació, amb 38 punts sumats i situat a vuit dels llocs de descens. A la temporada 99-00 ocupava la dotzena posició, també amb 38 punts, però estava situat a tan sols cinc punts dels llocs de descens. L'equip acabà no passant pena gràcies sobretot a la irrupció d'un dels fitxatges que el club havia fet en el mercat d'hivern, un jove camerunès procedent del Reial Madrid anomenat Samuel Etoo, que acabaria convertint-se l'any següent en el fitxatge més important de la història del club vermellenc, com també en el màxim golejador.

Aquestes dues campanyes (1999-2000 i 2002-2003) no tenen res a veure amb la resta de les cinc últimes, és a dir, la darrera de Cúper, la següent d'Aragonés o aquella en què Krauss i Kresic es repartiren la banqueta. En les dues primeres els illencs oferiren la seva millor versió; la darrera fou per oblidar. Així, en l'última temporada d'Héctor Cúper en el Mallorca, la 98-99, l'equip era sisè a la Lliga en la jornada 30 (51 punts), a tres punts del quart lloc, a més de ser el conjunt menys golejat de la categoria (tan sols 23 gols encaixats).

El Mallorca, que s'havia classificat per a la final d'una Recopa d'Europa que finalment perdé davant la Lazio de Roma, acabaria ficant-se entre els quatre primers classificats i jugant la fase prèvia de la Lliga de Campions en la que havia estat la millor temporada de la història del club. Héctor Cúper se n'anava al València i arribaria a l'Illa el seu compatriota Mario Gómez, substituït per Fernando Vázquez perquè no tenia la llicència adient per entrenar a Espanya.

Dos anys després, la temporada 2000-01, la figura de Luis Aragonés situà l'equip a l'Olimp. Si bé el Mallorca va estar centrat en la Lliga durant tot l'any -sense distraccions d'altres competicions-, no és menys cert que assolí la millor classificació de la seva història a Primera -tercer- i en la jornada 30 ocupava la quarta plaça, amb 52 punts, un punt més que el Mallorca de Cúper. De fet, l'equip acabaria lluitant per quedar segon i així deslliurar-se de disputar la ronda prèvia de la Lliga de Campions la següent temporada, tal com ja havia succeït amb Mario Gómez en la 99-00. Aleshores el Mallorca perdé amb el Molde noruec i hagué de conformar-se a disputar la Copa de la UEFA.

A la Lliga, en la jornada 30, l'equip ocupava la tretzena posició, amb 34 punts -4 menys que enguany- però era a només un dels llocs de descens. Recordaran els mallorquinistes que l'equip se salvà en el darrer partit de la temporada en guanyar el Valladolid a Son Moix (2-1) amb gols de Luque i Ibagaza i després de ser més d'una hora a Segona Divisió.

Enguany sembla que el patiment s'ha allunyat d'un equip molt irregular que recorda molt el de Fernando Vázquez. La Copa del Rei pot ser la gran alegria d'una temporada que no serà recordada pel lluïment dels vermellencs.