Jornada negra per al Drac Inca

Els illencs perden amb el Tenerife i els altres resultats els condemnen a jugar els play-offs de descens

El Palau s'omplí a vessar, però l'equip no va estar a l'altura i haurà de patir fins al final. Fotos: TERESA AYUGA.

TW
0

DRAC INCA 87
TENERIFE 99
DRAC INCA: Paris Bryant (21), Sergio Rodríguez (2), Javier Bulfoni (18), Leo Gutiérrez (7), Rockie Walls (24) -cinc inicial- Alzamora (2), Miki López (7) i Txomin López (6).
24/32 en llançaments lliures, 24/53 en llançaments de dos i 5/19 en triples. 37 rebots (21 ofensius). 24 faltes comeses. Eliminat: Bulfoni (minut 40).
UNELCO TENERIFE: David Gil (11), Nacho Yáñez (16), Rodríguez (20), Savane (21) i Miller (6) -cinc inicial- Santi Toledo (14), Patrici Reynés (4), Ovelleiro (2), Sánchez (0) i Sabaté (5).
28/35 en llançaments lliures, 19/24 en llançaments de 2 i 11/19 en triples. 26 rebots (3 ofensius). 26 faltes comeses. Eliminat; Toledo (minut 37).
ÀRBITRES: Mauri Roldán i López Garrido. Actuació regular.
PARCIALS: 21-27, 38-48 (descans), 64-66 i 87-99 (final).

El Drac Inca haurà de patir un poc més enguany per salvar la categoria. Els mallorquins perderen ahir davant el Tenerife al Palau (87-99) i la resta de resultats els donaren l'esquena, per la qual cosa hauran de jugar els play-off de descens. El seu rival serà l'Ulla Oil Rosalía, el coer de la categoria des de fa moltes jornades i que enguany ha perdut els dos partits amb l'Inca.

Els mallorquins arribaven a la gran final de la temporada amb la imperiosa necessitat de guanyar per assegurar-se matemàticament la permanència a la LEB i per no haver de dependre d'altres resultats, però tingueren davant un equip, l'Unelco Tenerife, que demostrà a tots els presents el perquè ha estat el campió de la temporada regular.

No començà bé el matx per al Drac Inca, ja que un dels seus jugadors més destacats en aquest darrer tram de temporada, l'argentí Javier Bulfoni, es carregava massa prest de personals -en va cometre tres en cinc- i el Tenerife feia els seus deures des del perímetre. Només Rockie Walls -novament incansable sota la cistella: 23 rebots al final del partit- pareixia estar disposat a fer surar la nau sense la necessitat de disputar el play-off de descens.

Amb l'ajuda de Miki López, els mallorquins semblava que reaccionaven però la màquina canària no estava disposada a aturar i començà a agafar les primeres rendes importants al final del primer quart, quan se n'anava amb sis punts d'avantatge. La sortida de Reynés reactivava encara més un líder que havia arribat al Palau per guanyar els punts en joc i per castigar l'Inca. La superioritat canària també quedà palesa en el segon parcial, en el qual els de Paco García incrementaven la renda per partir cap a les dutxes amb 10 punts d'avantatge, una diferència que suposava tot un examen psicològic per als homes de Xavi Sastre.

El tècnic reactivà el vestidor i a la represa, de la mà del 'reaparegut' Tuky Bulfoni, l'Inca començava a retallar -costosament, això sí-, l'avantatge adquirit pels de Tenerife. Eren els millors moments dels mallorquins que, amb l'incontestable suport d'una afició que omplí el Palau, arribaven al final del tercer parcial amollant l'alè al clatell del rival (64-66).

Arribava l'hora de la veritat per a un Inca massa inconsistent, que en el darrer quart tingué les seves opcions d'agafar el Tenerife. No obstant això, el cor superava el seny i els de Sastre acabaren cedint i apuntant a uns play-offs que han de salvar la temporada.