El Mallorca perd dos punts (3-3)

El partit dels despropòsits. De vergonya. El Reial Mallorca perdé dos punts (3-3) davant un mediocre i vulgar Racing de Santander, que jugà amb deu quasi tota la segona part, en un partit en el qual sempre va anar a remolc.

Les errades feren possible un inici espectacular, vibrant, amb gols, nervis i badades quasi constants.

Molts aficionats encara cercaven la seva ubicació a Son Moix quan Bodipo agafà l'esquena a Lussenhof i inaugurà el marcador. Quina bogeria! Una vegada més, el Reial Mallorca havia iniciat el partit endormiscat, entabanat. Un minut després, el Racing mostrava també les seves mancances i Albert Riera aprofitava una gran passada de Pandiani per igualar el marcador. Tot estava com a l'inici, amb empat. El Reial Mallorca havia rebut un gol ben aviat, però ja empatava i tot feia pensar que no tendria gaire dificultats per capgirar el simultani i sumar els tres punts. No va ser així, ja que Fernando Niño, en complir-se el minut 6, va fer penal sobre Javi Guerrero. El propi davanter del Racing executà la pena màxima i tornà a posar en avantatge el conjunt càntabre. Sis minuts, tres gols i desavantatge en el marcador. Quedava un món per davant i el Racing quedava clar que era un rival assequible. La mobilitat de Javi Guerrero i Bodipo eren la gran arma de l'onze de Piterman -vull dir Cos-, però era el Mallorca qui duia la iniciativa.

El partit, paulatinament, va anar perdent amb intensitat. Passaven els minuts, avançava el cronòmetre, però el Mallorca no aconseguia traduir en gols el seu major domini.

El Racing es defensava sense gaire dificultats, al temps que no renunciava al contracop. En el minut 36, Son Moix patí un gran ensurt, però l'àrbitre González Vázquez no aprecià penal en una entrada d'Àlvaro Novo a Regueiro. El partit era nerviós, farcit d'imprecisions, i el Racing de Santander, a falta de dos minuts pel final, tornà a marcar. Una gran jugada de Javi Guerrero, que s'havia convertit ja en l'home més destacat del partit, va fer possible el gol de Bodipo.

El Racing guanyava (1-3), però restaven encara 45 minuts per endavant. La segona part començà bé pel Reial Mallorca, ja que el defensor del Racing Pablo Casar fou expulsat en el minut 48. Amb avantatge numèrica, el Reial Mallorca no va tenir cap dificultat per fer-se amb el control total del partit. El conjunt de Manzano tenia la pilota, dominava territorialment, disposava d'esporàdiques ocasions, mentre que el Racing, ben al contrari que a la primera meitat, no aconseguia, pràcticament, superar la línia del centre del camp.

Etoo reduí l'avantatge dels homes de Piterman, però el Mallorca, poc a poc, va anar reduint la intensitat dels seus atacs. Manzano cercà solucions, donà entrada a Campano en el lloc de Marcos, però poc o res varià. «Turu» Flores, sorprenentment -el Mallorca perdia (2-3), suplí Pandiani. El partit havia embogit i Etoo empatà. El Mallorca, ara sí, es bolcà sobre la porteria de Lemmens. Etoo, a falta de cinc minuts del final, no encertà sol davant el porter del Racing, però el Mallorca continuà pressionant, atacant.

El domini fou aclaparador en els darrers minuts, però el gol del triomf no acabà. El Mallorca havia perdut dos punts... O n'havia salvat un en un pèssim partit.