Fitxà l'any 1989 pel Reial Mallorca com a adjunt a la gerència sota la presidència de Miquel Contestí. Mateu Alemany, malgrat la seva joventut, és història viva del Reial Mallorca. N'ha passat de tot color, fites públiques, altres mai no publicades, però que han marcat la trajectòria personal de l'encara president i de l'entitat.
Un any després de la seva incorporació al club, Alemany n'era ja el gerent. La dimissió de Miquel Contestí, amb l'equip camí de Segona Divisió, fou la primera gran crisi. Després, arribaren decepcions i alegries, malgrat que Alemany, com el Mallorca, no s'ha aturat de créixer als darrers anys.
El procés de reconversió del club en Societat Anònima Esportiva, sota la presidència de Pau Llabrés, fou complicat, també per Alemany. Miquel Dalmau es va fer amb la majoria accionarial de l'entitat i Alemany no tardà a aconseguir la total confiança del nou president. Fou la mà dreta de Dalmau, en una època marcada per les dificultats econòmiques i les successives decepcions esportives.
Tres anys intentant l'ascens amb un fracàs final foren suficients perquè Miquel Dalmau concretàs la venda del club. Alemany, un altre cop, fou fonamental. Bartomeu Beltran desembarcà al Lluís Sitjar i, lluny de renunciar als serveis d'Alemany, el nomenà director general. Una vegada més, Alemany marcava la línia de continuïtat.
El Mallorca encadenà un altre fracàs i la decepció fou majúscula. Beltran medità anar-se'n, però aleshores decidí continuar. A la fi, un any després, Alemany pogué veure com el Reial Mallorca retornava a Primera Divisió al maleït Vallecas. Però el camí cap a la màxima categoria no havia estat fàcil. Alemany apostà a les acaballes de la Lliga per destituir Víctor Muñoz i «Pichi» Alonso i guanyà, ja que Tomeu Llompart i Pep Bonet concretaren l'ascens.
Un altre moment força delicat, tant per l'entitat com per Alemany, arribà quan Bartomeu Beltran abandonà la presidència. Va ser el juny de 1998 quan es reuní el consell d'administració del Reial Mallorca a l'Hotel Meliá de Mar per nomenar Guillem Reynés nou president. Asensio, per primera vegada, reconeixia que era el propietari. Alemany mostrava la seva capacitat d'adaptació i en sortí reforçat. Fou nomenat conseller delegat. La darrera passa arribà l'agost del 2000.
Reynés decidí deixar la presidència i Alemany tenia una oferta de Florentino Pérez per fitxar pel Reial Madrid. El trenta d'agost, passades les deu del vespre, Alemany tornava de Madrid -s'havia reunit amb Antonio Asensio Pizarro- i comunicà la seva continuïtat al club. Un dia després, el consell d'administració del Reial Mallorca el nomenava president. La mort del propietari Antonio Asensio, la disputa de la «Champions», la creació de la Fundació Reial Mallorca, la classificació per a una nova final de la Copa del Rei... Els èxits -no hi ha dubte- han acompanyat el Mallorca de Mateu Alemany a les darreres temporades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.