El Bàsquet Muro féu una passa de gegant cap a la permanència

UE MATARÓ: Hernández (16), Morales (0), Carreira (12), Ventura (0), Castillo (0) -cinc inicial-, Mena (8), Espiga (4), Comas (0), Luque (3), Navarro (0), Piñeriro (4) i Vacas (6).

BÀSQUET MURO: Oliver (6), Coll (20), Fernández (0), Carter (19), Llompart (0) -cinc inicial-, Pampín (15), García (6), Jiménez (14), Llobera (0), Esmoris (0), Ramis (1) i Ramon (3).

PARCIALS (cada quart): 14-19, 25-45 (mitja part), 38-60 i 53-84.

ÀRBITRES: López Ribes i Piedra Vila. Eliminaren els locals Hernández i Comas.

El Bàsquet Muro aconseguí la victòria «en el partit de la temporada», tal com va reconèixer l'entrenador Toni Forteta, davant un Mataró al qual pesen en excés els nervis i la consciència del que estava en joc. De fet, el Romauto Mataró va fer el seu matx amb menys punts de la Lliga (53) i registrà una estadística de 2/19 de triples i una anotació de menys del 40% de tirs de dos punts. El potencial de Carter, amb 19 punts i un partit completíssim en totes les facetes, i la sàvia conducció de joc a càrrec de Coll foren claus en un matx en el qual en termes generals tot el conjunt respongué. La importància del compromís era clara, ja que el Mataró era un rival directe en la lluita per la permanència i si els locals guanyaven, escalaven tres llocs en la classificació. Pel seu costat els de les illes aconseguiren el seu objectiu, ja que ara depenen de si mateixos a tres partits per al final.

Durant el primer quart el Mataró aguantà gràcies a un aïllat Hernández, que fou dels únics que estigué fi en atac. Era en aquests moments quan el joc de Coll es va fer notar. Amb el pas dels minuts es va anar fent amo i senyor de la pista. Carter, qui jugà tot el partit, també anà sumant punts fins a arribar als denou. El segon quart suposà el principi de la fi del Mataró i la victòria del Bàsquet Muro. Les anotacions ràpides dels murers posaren nerviosos els locals, que eren conscients que se'ls escapava el partit.

Així, el conjunt murer, que demostrà ser un equip molt sòlid, no donà moltes opcions als catalans i els nervis resultaren clau en el final.