El Reial Madrid s'imposà al Rayo Vallecano per 3-1 en un partit en què els de Vicente del Bosque varen anar a remolc durant molts minuts i en el qual varen haver d'encomanar-se a l'encert dels homes de la banqueta per salvar tres punts decisius de cara a mantenir el lideratge a la Lliga.
Tot i el bon joc desplegat pel Rayo Vallecano, l'olfacte golejador de Morientes, en dues ocasions, i el ressolutiu Portillo va ser suficient perquè els blancs salvassin la cara en un partit en el qual pensaren més en el Manchester United que no pas en el Rayo.
El Rayo Vallecano va saltar a la gespa conscient de la importància que tendria una victòria davant del Reial Madrid, tant en l'aspecte anímic com de cara a la classificació, i disposat a emular la gesta que féu abandonar la banqueta a Jorge Valdano amb aquell 1-2 al Coliseo blanc el 21 de gener de 1996.
Així corria el minut 4 de joc quan el rayista Peragón va trobar un forat a la banda dreta i centrà a Míchel, qui va disparar des del punt de penal, però el seu remat es va trobar amb l'encert d'Iker Casillas. Era només un avís. Cinc minuts més tard, Luis Cembranos botà una falta escorat a la frontal de l'àrea i provocà els primers xiulets de l'afició madridista.
El gol no féu reaccionar als merengues, que varen haver d'esperar a la sortida de Morientes i Portillo per sentenciar un partit que no es mereixien guanyar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.