El derbi confirmà el descens de l'Atlètic

El derbi entre els dos equips illencs de la Lliga d'Honor Juvenil acabà com havia d'acabar. El Mallorca visitava l'Estadi Balear com a aspirant al títol mentre que el seu rival, coer, s'aferrava a les matemàtiques per no considerar-se un equip de categoria inferior. A més, el conjunt blanc-i-blau arribava al derbi en quadre, amb només deu homes del primer equip, després de les sancions de quatre jugadors i les lesions de quatre més. Tot un panorama per a Vázquez.

I vist el resultat final, s'imposà la lògica. Golejada vermellenca davant d'un Atlètic que demostrà estar a anys llum del seu rival d'ahir. I això que el partit començà amb el guió canviat. En el minut sis de joc, una badada del porter visitant Tudela propicià el gol local, aconseguit de cap per Marimon. A més, s'hi lesionà el porter vermellenc i, encara que aguantà una mica, hagué de deixar el seu lloc a Víctor.

El sorprenent i inesperat gol dels blanc-i-blaus esperonà un conjunt gairebé sentenciat i una afició que, durant quaranta-cinc minuts si fa no fa, va veure com els seus joves jugadors tutejaven tot un Mallorca. No hi ha hagué gaire ocasions de gol en la primera part i als de Toni Cazorla els costava més del que es preveia aconseguir el domini a mitjan camp i acostar-se amb perill als tres pals de Javi Crespo.

I quan ja es complia el temps reglamentari abans del descans, arribà una de les dues jugades clau de l'enfrontament. En un córner, tal vegada fora de temps, José empatava de cap un partit que s'estava complicant per als seus. El gol vermellenc fou una gerra d'aigua freda per als de la via de cintura.

En la represa, l'Atlètic Balears s'enfonsà en el moment en què començaren a caure els gols rivals. En el minut set es produí una de aquelles accions que marquen sense pal·liatius el desenvolupament d'un partit. Una jugada blanc-i-blava que acabà amb la pilota picant el travesser donà peu a un ràpid contracop del Reial Mallorca que Guiem va culminar en l'1 a 2. Aquí s'acabà la història de l'emfrontament i de la temporada per als de Paco Vázquez. La crònica d'una mort anunciada. El Mallorca no tingué pietat d'un equip enfonsat físicament i anímicament i en cada jugada un vermellenc o l'altre es plantava tot sol davant de Crespo.

César va marcar en tres minuts dos gols més, gairebé calcats, a un quart d'hora per al final i Víctor, en el 88, va fer el que semblava el definitiu i escandalós u a cinc. Ja en temps suplementari, i per allargar l'agonia d'un grup trencat, Sebas salvà amb la mà una pilota que entrava a la xarxa. Fou expulsat i el penal corresponent el transformà Andrés, que ho celebrà amb una estranya, i potser una mica fora de lloc, alegria.

En definitiva, els tres darrers punts importants que volen de l'Estadi Balear i trist acomiadament de tota esperança «balearica». El Mallorca va fer el que havia de fer, que era guanyar, per continuar aspirant al primer lloc. El tècnic blanc-i-blau, Paco Vázquez, s'ha vist deixat de la mà de Déu per la seva directiva i ahir se'n pogueren veure les conseqüències. Sancionat i des de la grada, no s'aturà de donar ànims a uns jugadors que no mereixeren tanta d'humiliació. Però així és el futbol.