Espanya vol posar un peu a Portugal 04

Després de la victòria a Grècia (0-2) un altre triomf a Kíev seria poc menys que decisiu per a aquest modernitzat projecte del tècnic basc. Ni el fred ni les condicions del terreny de joc han de servir com excuses per a un equip, l'espanyol, que es desembolica millor en altres circumstàncies, però que és conscient que les adversitats estan per superar-les, i més amb el premi que hi ha a l'horitzó.

Ucraïna, amb Shevchenko i Sergei Rebrov -si no es ressent dels seus problemes musculars- al capdavant, té el gran somni de classificar-se per fi per a una gran fase final després de caure en les tres darreres repesques (Mundials de França 98 i Corea/Japó 02 i Eurocopa Bèlgica/Holanda 00), i això que en l'inici d'aquesta fase tan sols coneix una gran alegria, la de la seva victòria davant de Grècia, perquè va decebre amb els empats a Armènia i Irlanda del Nord.

Per a l'ardent afició local aquest partit està assenyalat amb lletres majúscules i per als jugadors com d'aparador de primera magnitud que els pot tornar un somni. Espanya, segons com estigui el terreny, hauria d'imposar la seva teòrica superioritat per manejar el ritme de la contesa amb la pilota en el seu poder, i de passada aplacar el futbol físic i veloç dels homes de Buryak, qui ha concedit una gran importància al control del centre del camp. De tota manera, els internacionals hispans saben que el més segur que hauran d'acudir al futbol directe i a posar-se la granota de feina.

Sáez ha recalcat aquests dies els seus jugadors els defectes comesos principalment en tasques atacants, on en determinats partits no ha tingut la precisió necessària per resoldre'ls amb calma. La faceta defensiva, comandada en la medul·lar pel doble pivot valencianista Albelda-Baraja i per la defensa, ha funcionat bastant bé malgrat que Sáez, per motius de lesions o sancions, amb prou feines ha pogut repetir el duet de centrals.