JORDI CABALLEROPalma19/03/03 0:00
TW
0


Deia Mateu Alemany en una de les seves rodes de premsa periòdiques que el model del Mallorca és sobreviure amb jugadors que estan per sobre de les possibilitats del club, però que proporcionaven finançament a l'entitat amb els seus traspassos a equips grans. Aquest és el cas de Leo Franco, un gran porter que aquests dies ha rebut la notícia que podrà debutar a la selecció argentina, el somni de qualsevol jugador del seu país.

Potser per aquesta lògica de traspassar els millors jugadors, als mallorquinistes els queda poc temps per gaudir de Leo Franco, però almanco tindran el privilegi de dir que va ser el seu equip el que va propiciar que el jugador acabàs a la selecció, igual que va passar amb Carlos Roa.

Leo ha arribat a aquesta fita amb 25 anys i després d'haver estat durant molt de temps a l'ombra de grans porters, curiosament tots del seu país. Quan tenia 20 anys, havia destacat a l'Independiente i s'havia proclamat campió del món sub 20 amb l'Argentina. El Mèrida, aleshores de Primera, es va fixar en ell. Però a la ciutat extremenya no va jugar ni un sol minut: tenia davant l'espectacular Mono Montoya.

El Mallorca, sempre dotat d'aquest instint per caçar talents, el va fitxar, tot i haver estat en blanc tota la temporada, perquè s'acabàs de fer porter en el Mallorca B de Segona Divisió A. L'italoargentí no va poder evitar el descens del seu equip, però es va guanyar pujar al primer la temporada 99/00. Allà va estar a l'ombra deMono Burgos i de Roa.

Quan Roa es va retirar, Leo va passar a ser el segon de Burgos (99/00), però l'agressió de l'excèntric porter a Serrano va donar-li l'alternativa. La temporada següent Roa tornà, però una inoportuna lesió va fer que l'actual primer porter del Mallorca tornàs a ser l'amo de la porteria. La temporada passada va ser la de la consagració, coincidint amb la darrera de Roa al Reial Mallorca.

Roa no va ser inscrit a la Lliga fins al desembre per culpa de l'excés d'extracomunitaris, però quan va poder jugar no li va saber guanyar la titularitat a un Leo Franco que ja s'havia convertit en una estrella de la porteria. A l'estiu arribaren les ofertes, la més important de l'Arsenal, però la saturació que va viure el mercat futbolístic fa uns mesos -i que encara viu- va fer que el Mallorca no acceptàs cap de les que li arribaren per una de les seves perles, tal i com va succeir amb el cas deCaño Ibagaza amb l'Atlètic.

Així doncs, Leo Franco afrontà la seva cinquena temporada al club amb un gran objectiu: debutar amb la blanc-i-celeste. Les estadístiques, com acostuma a passar, no reflecteixen la grandesa del porter vermellenc. Més aviat al contrari: per pura paradoxa -o per desassistència defensiva- és el porter més golejat de tota la Primera Divisió.