L'Alinghi suís guanyà la Copa Amèrica i, curiosament, el seu
dissenyador és de Madrid. Vinculat des de sempre als tres diferents
projectes espanyols que han intentat accedir a la Copa Amèrica,
Manuel Ruiz de Elvira, de 39 anys, és enginyer naval. Després dels
intents amb l'Espanya 92, eRioja 95 i eBravo Espanya 2000, Ruiz de
Elvira, que parlà ahir per Ultima Hora Radio, aconseguí el somni de
guanyar la gerra de plata que acredita els triomfadors de la Copa
Amèrica. «És un dels somnis més importants que pot tenir un
regatista o un dissenyador de iots», explica.
El disseny d'un vaixelll està condicionat pel camp de regates.
Respecte a Palma, Ruiz de Elvira té clar que li encantaria que fos
la seu de la futura final. «M'encantaria que fos a Espanya i Palma
crec que és una possibilitat meravellosa. No hem parlat gaire
encara d'aquesta qüestió, però en tenim informació des de fa molt
temps. La idea és recollir propostes i després valorar les millors
alternatives. El lloc ha de tenir el vent adequat. Palma té força
punts a favor. Seria importantíssim. Es mouen centenars de milers
de milions de pessetes. Les perspectives són boníssimes, es podria
estar parlant de 1.500 famílies», indicà.
Respecte a la seva trajectòria, assegura que fa uns dotze anys
que està ficat en distints projectes de la Copa Amèrica. Entre els
fets que mai no oblidarà destaca la pèrdua de la quilla de
l'Espanya 92 davant l'Arenal, que donà la volta al món d'informatiu
en informatiu. «El divendres quatre de gener era a la meva oficina
a Madrid; tenia diverses cites, però tot s'anul·là per l'incident
de la pèrdua de la quilla. Em record que m'ho comunicaren a les
quatre de l'horabaixa. No ho oblidaré mai», recorda.
Però els temps han avançat, Manuel Ruiz de Elvira ha progressat
i ara és el creador del vaixell guanyador de la Copa Amèrica. «Som
un equip de disseny que abraça totes les àrees, de deu o dotze
persones. Vaig arribar a l'Alinghi amb Rolf Vrolijk, amb qui ja
havia coincidit aBravo Espanya», afirma. Respecte a l'Alinghi, Ruiz
de Elvira descarta que sigui una evolució del darrer guanyador.
«Una vegada acabada la Copa és necessari analitzar tots els
dissenys sorgits i intentar agafar el millor de cada un. Realment,
l'Alinghi no és una conseqüència directa de cap vaixell anterior»,
diu.
Respecte al secretisme que envolta tots els projectes, Ruiz de
Elvira posa en evidència que cada equip intenta ocultar als rivals
els seus progressos tecnològics. «S'intenta ocultar als
contrincants tot el que es pot per evitar que s'aprofitin de la
teva feina. Bona part del treball es va dur a terme en una petita
oficina que teníem a Suïssa, des d'on vèiem, curiosament, la
fàbrica Nestle. Els vaixells es construïren allà, en una petita
drassana», manifestà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.