Festa grossa! El Mallorca ja és a la final de la Copa del Rei. Empatà amb el Deportivo, però disputarà la gran cita el pròxim vint-i-vuit de juny davant el Recreativo de Huelva. El conjunt gallec fou millor a la primera meitat, però els homes de Manzano reaccionaren a la represa, empataren i aconseguiren la somniada classificació. Ara, just resta la darrera passa, però la més important: guanyar el Recre a la gran final.
Una sorpresa a cada onze. Gregorio Manzano introduí un sol canvi respecte de l'onze previst i alineà Miquel Soler en el lateral esquerre, mentre que Poli se situava de central. Així, Vicente quedava a la banqueta, vora la resta de suplents. Irureta, per la seva part, decidí no donar el «sus» definitiu a Juan Carlos Valerón -començà de suplent- i donà entrada a Fran.
El partit, seguint amb el guió, començà amb intensitat, amb un alt ritme. No podia ser d'altra manera, ja que els gallecs necessitaven marcar el més aviat possible. El Mallorca no renunciava a l'atac, malgrat que el Deportivo tancava els homes de Manzano a la seva parcel·la. Els vermellencs, en tot cas, es defensaven amb ordre, però ben aviat començaren a sovintejar les aproximacions del Deportivo. Albert Luque, en dues ocasions, i Diego Tristán, en una altra, avisaren els mallorquinistes.
El Deportivo, acomplert el primer quart d'hora, era ja l'amo total i absolut del joc, tenia el control de la pilota... El Mallorca, aleshores, es limitava a defensar-se i no aconseguia aproximar-se ni en una sola ocasió als voltants de Juanmi. Els Mallorca comptava amb dos homes d'atac sobre el camp, Etoo i Pandiani, però no reberen ni una sola pilota en condicions i acabaren per anar endarrerint la seva posició fins a la zona central.
El domini total i absolut del Deportivo ofegava el Mallorca, que estava contra les cordes. Manuel Pablo s'incorporà a l'atac, cedí l'esfèric a Luque que, després de superar Soler, centrà al segon pal, on Fran, sol, superà Leo Franco. S'havia complit el minut 20, el Mallorca perdia, però l'equip estava encara classificat. Els homes de Manzano semblaven renunciar a la pilota, i quan la recuperaven la perdien ràpidament. Una tímida reacció es deixà notar, però no fou fins a falta de cinc minuts del final quan arribà la primera oportunitat, però Pandiani no encertà a superar Juanmi, després d'una centrada d'Ibagaza. En els darrers cinc minuts reviscolà el Mallorca, però s'arribà al final amb una mínima victòria deportivista.
Irureta donà entrada a Makaay per Tristán, però la segona part s'inicià amb menor intensitat. El Deportivo ja no tenia acorralats els vermellencs, malgrat que el domini territorial era pels gallecs. Valerón substituí Sergio i poc després Acuña suplí Fran, però la pressió asfixiant era història passada. El Mallorca, per moments, es va fer amb el centre del camp, el públic estava bolcat amb el seu equip i el cronòmetre jugava a favor dels homes de Manzano.
El Deportivo, pràcticament, desaparegué del camp, es notava cansat, i amb Luque, perdut aferrat a la banda esquerra, els gallecs no s'aproximaven amb perill a la porteria de Leo Franco. L'empat era ben a prop, però un gol del Deportivo, farcit de jugadors de gran qualitat, podia eliminar el Mallorca. Restava un món, però el partit estava ben encaminat. El temps anà passant, i la festa fou completa quan Mejuto González assenyalà el final dels noranta minuts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.