El Reial Mallorca afronta la tercera gran final de Copa

Atlètic de Madrid i FC Barcelona impossibilitaren el títol dels vermellenc els anys 91 i 98

Pep VergerPalma06/03/03 0:00

Guerra de tòpics: La tercera és la bona o no hi ha dos sense tres. El Reial Mallorca afrontarà el pròxim vint-i-vuit de juny la tercera final de la Copa del Rei de la seva història. Un gol d'Alfredo Santaelena i un penal fallat per Iovan Stankovic impossibilitaren el triomf del Reial Mallorca a les finals del 91 davant l'Atlètic de Madrid i el 98 contra el FC Barcelona. Enguany, la història ha de ser diferent, ja que el rival no té el potencial de madrilenys o barcelonistes.

El Reial Mallorca arribà a la final de l'any 98 de la mà d'Héctor Cúper a la banqueta i sota la presidència de Bartomeu Beltran. De camí cap a la final, el Mallorca eliminà Sóller, Las Palmas, Celta i Athletic de Bilbao fins arribar a semifinals. La darrera pedra abans d'arribar a la final fou l'Alabès, però el Mallorca guanyà a Vitòria (1-2) i ho tornà a fer a Palma (1-0).

El Reial Mallorca just té un títol oficial a les vitrines -la Supercopa-, però ara disposarà d'una nova oportunitat -la tercera- per conquerir la Copa del Rei. El Reial Mallorca de la temporada 1990/91 tenia un equip farcit de grans jugadors amb el porter Ezaki Badou com a gran estrella i homes de contrastada solvència com Miquel Àngel Nadal -que fitxà pel Barcelona a la conclusió de la temporada- o Orejuela.

El fet que la final es disputàs al Santiago Bernabéu de Madrid i contra l'Atlètic de Madrid aixecà polèmica, però Miquel Contestí, aleshores president, res no va poder fer per canviar l'escenari. El Reial Mallorca no tingué dificultats per superar les primeres eliminatòries davant la Gimnàstica de Torrelavega, Sabadell, Oviedo i Elx. Però el sorteig de quarts de final deparà un enfrontament extremadament complicat davant el València.

En el partit d'anada, disputat a Mestalla, el Reial Mallorca fou derrotat per la mínima (1-0), quedant així oberta l'eliminatòria per a la tornada. El Lluís Sitjar vestí les seves millors gales i la festa fou completa quan s'arribà al final dels noranta minuts amb victòria mallorquinista (3-1). Els homes de Serra Ferrer aconseguien així arribar a les semifinals per primera vegada en la seva història.

El Reial Mallorca rivalitzà amb un dels millors Sporting de Gijón de la història, ja que comptava amb homes com Ablanedo, Abelardo, Joaquín o Luis Enrique. L'anada es disputà a El Molinón i el Mallorca deixà l'eliminatòria encaminada (0-1) i acabà sentenciant-la a Palma (1-0). I arribà la final contra l'Atlètic de Madrid, que eliminà el Barcelona a les semifinals. El Mallorca va fer un gran partit, però un gol d'Alfredo Santaelena a la pròrroga decidí el triomf dels madrilenys.

La final contra el Barcelona fou èpica. L'afició es mobilitzà i acudí en massa a València. El partit fou, senzillament, espectacular. Stankovic avançà l'onze de Cúper quan només s'havien disputat sis minuts i disposà d'oportunitats per ampliar el seu avantatge. Rivaldo empatà, ja a la segona part, i abans d'arribar al final dels noranta minuts, el Mallorca es quedà amb nou futbolistes per expulsió de Mena en el minut 87 i Romero en el minut 90.