Mentre que la presència del primer començà a despertar el neguit entre els més petits, la sortida dels dos darrers i especialment la del català provocà l'eufòria. Era, potser, el moment més esperat i a la vegada estrany de l'horabaixa, ja que era la primera vegada que Luque, autor del gol davant del Valladolid que donà la permanència al Mallorca, tornava a trepitjar la terra que el veié créixer com a futbolista.
Scaloni, Makaay, Mauro Silva, Fran, Juanmi... encapçalaren la sortida a la terminal d'una expedició deportivista l'arribada de la qual fou presidida per la presència de tres exmallorquinistes: Romero, Valerón, Tristán i Luque.
Era el seu debut com a «visitant» a l'Illa i Luque n'era conscient, tal com reflectia el seu semblant seriós però a la vegada il·lusionat. L'exvermellenc, encara present a la ment de molts mallorquinistes, es convertí en el centre de les mirades tan bon punt com va fer la seva aparició. Petits i grans varen córrer a saludar el seu ídol. A diferència d'un Diego Tristán que es reafirmà en la seva política de «no faig declaracions», el català no tingué cap tipus de pudor a l'hora d'atendre tant els mitjans de comunicació com els més petits.
Luque accedí a tot al que li demanaren: besades, abraçades, fotografies i signatures, però la imatge més bonica es pogué veure en els ulls d'aquell infant que, vestit fins als genolls amb la camiseta de Samuel Etoo i tal com ja havia fet amb Tristán, s'acostà al seu ídol per regalar-li un peluix de Disney que el futbolista no dubtà a acceptar. El petit aficionat vessava de goig, però el colofó a un horabaixa per ell inoblidable arribà quan Luque l'abraçà per fotografiar-se amb ell.
I és que, com el mateix davanter confessà, «és un moment especial que per sort ja ha arribat». Recordà el dia en què s'acomiadà de la que fou la seva afició en els seus dos anys al primer equip: «Pel que intuïa amb les converses amb Mateu Alemany, sabia que el partit contra el Valladolid seria el meu darrer i em volia acomiadar. A veure com em reben».
Tanmateix reconegué que «si marc no em farà pena, tot i que no m'agradarà tant com en altres gols» i afegí que «si fos a Riazor potser el celebraria, però aquí no perquè tenc molt de respecte a l'afició i als meus excompanys i amics». Albert Luque coneix bé el vestidor mallorquinista i sap que «són imprevisibles, perquè tant et poden fer un partit sensacional com tenir un mal dia. Esperem que demà (per avui) no el tenguin tan bo».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.