Portillo salva el Madrid en el descompte

El Borússia i el Reial Madrid empataren 1-1 en partit disputat al Westfalenstadion de Dortmund i corresponent a la quarta jornada del grup C de la segona fase de la Lliga de Campions. Des del xiulet inicial de Graham Poll es pogué intuir que els blancs ho passarien malament, molt malament. No s'havia complert el primer minut de joc quan Ewerthon es plantà sol davant Casillas, però el porter espanyol estigué més viu en l'u contra u.

Dos minuts després fou el gegant Koller qui avisà del seu permanent perill. Als sis minuts gaudí el Madrid de la millor i única ocasió de marcar en tota la primera part, quan Raúl, en un mà a mà davant Lehmann, desaprofità una gran passada de Ronaldo. El txec Jan Koller era una constant amenaça per a la defensa castellana i als vint-i-dos minuts va apoderar-se d'una pilota a la frontal de l'àrea i afusellà un Iker Casillas que no tingué temps de veure l'esfèric.

Amb el gol alemany els de Vicente del Bosque reaccionaren mitjançant dues jugades personals de Ronaldo, que moriren en les mans del porter rival. A cinc minuts del descans, la banqueta espanyola demanà un penal sobre el brasiler que l'àrbitre no assenyalà.

En la represa dominà el Reial Madrid perquè li anava la vida. Una derrota a Dortmund suposaria deixar de dependre d'ell per classificar-se. Però el Borússia era molt perillós al contracop i el partit embogí. La pilota anava d'una àrea a l'altra en qüestió de segons i el gol que s'ensumava podia significar un punt d'or per als blancs o la sentència definitiva al conjunt de Del Bosque.

Roberto Carlos, de falta directa, pogué empatar, però els punys del porter Lehmann ho evitaren a deu minuts del final. Del Bosque es desesperava i esgotà les seves naus donant entrada als davanters Guti i Portillo gairebé amb el temps reglamentat complert. I Portillo, probablement el futbolista del món que més gols fa en relació amb el temps que juga, aconseguí l'empat in extremis després d'una passada de Zinedine Zidane. El Madrid se salvà pels pèls gràcies al jove de la pedrera. Sammer no s'ho podia creure.