TW
0

El projecte esportiu més ambiciós de la temporada en el bàsquet espanyol, avalat per la primera posició de la Lliga i un lloc als quarts de final de la Copa ULEB, ha convertit el Pamesa València en la major amenaça que mai no hagi planat sobre els singulars mites aixecats entorn de la Copa del Rei.

El conjunt valencià, líder de l'ACB al cap de vint jornades, acull la 20a edició copera de l'ACB amb totes les paperetes per trencar motlles que constitueixen l'emblema de la mateixa competició, una fàbrica de somnis impossibles acostumada a esfondrar les il·lusions de favorits, amfitrions i líders en favor d'equips amb menys adornaments.

Des del primer certamen impulsat per l'ACB (Saragossa 84), el títol només ha acabat a les mans de l'equip local en dues ocasions. Una de les quals, precisament, en aquesta edició saragossana de l'estrena, dominada pel CAI. L'altra, l'any 2000, rubricada amb el triomf del Tau Vitòria davant la seva fidel afició.

La maledicció dels amfitrions ha crescut en paral·lel a un altre curiós fenomen que s'ha materialitzat a costa dels successius campions, incapaços d'encadenar dos títols seguits. Llevat del Barcelona, vencedor a Tenerife 87 i Valladolid 88, i el Reial Madrid, coronat successivament en el 85 i el 86, cap altre equip no ha pogut repetir èxit dues temporades consecutives.

Agafada a aquests dos grans axiomes, la Copa del Rei ha enaltit nou campions diferents sota la tutela de l'ACB: Barcelona -cinc títols-, Reial Madrid -quatre-, Saragossa -dos-, Estudiantes -dos-, TDK Manresa -un-, Joventut -un-, Pamesa -un- i Tau Vitòria -tres-. La cita d'aquesta temporada al pavelló de la Font de Sant Lluís, un excel·lent recinte amb capacitat per a 9.000 espectadors, ha donat l'esquena a aquestes lleis no escrites que la Copa ha construït al llarg de dues dècades per obra del Pamesa València.

L'equip de Paco Olmos, un tècnic debutant a la competició, ha demostrat tanta solvència que pocs dubten de la seva condició de favorit, més ben dit de gran favorit, per revalidar l'únic títol que per ara ha guanyat dins l'elit, fa ja sis anys, a Valladolid 98.

El seu bàsquet els ha convençut a tots, inclosos els tècnics dels seus rivals. Una enquesta de l'ACB entre els entrenadors dels deu equips que no participen en el torneig, als quals s'ha sumat el seleccionador Moncho López, confirma la dada: vuit dels onze entrevistats assenyalen el Pamesa com a campió.

El pronòstic adquireix la dimensió que mereix en repassar la nòmina de candidats: Barcelona, Reial Madrid, Estudiantes, Tau Vitòria, Unicaja, Joventut i Auna Canàries. Entre altres coses, perquè entre ells figura la plantilla que major respecte infon en el bàsquet continental, la barcelonista, cridada a la conquesta de l'Eurolliga en la final a quatre del Palau Sant Jordi de la mà del iugoslau Dejan Bodiroga, el lituà Sarunas Jasikevicius, el tècnic campió del món Svetislav Pesic i la seva extensa nòmina d'estrelles.

Les excel·lents individualitats de l'equip blaugrana no han pogut amb el domini del Pamesa a la Lliga, on els barcelonistes el persegueixen sense descans des de fa jornades. Els seus resultats de lliga davant els altres set candidats copers no admeten dubtes. El Pamesa els ha guanyat a tots on ha volgut, a excepció de l'Unicaja, l'únic dels set que ha aconseguit superar-lo aquesta campanya, a domicili i per un punt (68-69).