D'amistós, res de res. Espanya i Alemanya aprofitaren el partit d'ahir a Son Moix per disputar la final impossilbe del passat Mundial de Corea i Japó. Les seleccions d'Iñaki Sáez i Rudi Voeller es prengueren el partit com fos de competició i això es va notar en moltes accions, carregades de tensió. Espanya aconseguí una victòria complicada contra un rival de molta més entitat que qualitat. Alemanya va decebre després d'un bon inici i no va saber crear futbol. El seu declivi va arribar a ser gairebé vergonyós durant el segon temps.
La fulgurant sortida dels alemanys no va inquietar en absolut el conjunt espanyol, que aguantà amb alguns titubeigs en defensa les primeres ocasions del partit. Cal no oblidar que la parella de centrals que presentà ahir Iñaki Sáez era inèdita: César i Puyol. De totes formes, Miroslav Klose no va poder enviar la pilota a gol sol davant Casillas després de trobar-se un rebot als peus.
El combinat espanyol se n'adonà, quan havien passat els primers deu minuts de partit, que podia controlar un poc més el joc a través de la construcció i del toc. Voeller havia plantat un mur sòlid en defensa i el centre del camp demostrà maduresa a l'hora de dominar la pilota, però una extrema rigidesa. Baraja i Albelda, el doble pivot d'Espanya, començà a tocar la pilota i els de Sáez s'acostaren a l'àrea sense tants problemes.
Els resultats del domini espanyol no podien deixar-se esperar molt i així fou. Baraja ho intentà amb dos xuts des de fora de l'àrea que no varen donar excessius problemes a un Oliver Kahn esbroncat pel públic cada cop que tocava la pilota. Diego Tristán, motivat per jugar al seu antic estadi, començà a fer algunes de les seves exquisideses amb la pilota als peus i la defensa alemanya trontollava per moments. L'altra meitat del doble pivot, David Albelda, va tenir una bona ocasió al minut 28 amb un cop de cap un poc forçat que sortí molt a prop del pal dret de la porteria alemanya. Era l'avís del fantàstic gol amb el qual Raúl avançaria Espanya en el marcador a la mitja hora de joc.
El del Madrid volia trencar el rècord de gols amb la selecció i ho va aconseguir gràcies a un central amb la puntera que li donà mitja diana. La passada, des de 30 metres, havia estat de Rubén Baraja. Amb Metzelder totalment desconcertat pel control, Raúl va rematar creuat i ficà l'esfèric per l'únic lloc per on no podia passar el 'possiblement millor porter del món'.
Alemanya va reaccionar al gol amb la seva fredor habitual, però no trigà gaire a igualar el marcador. En el minut 38, la sort es va aliar amb els gèrmanics, que varen marcar de l'única manera que semblava possible: de rebot. Una carambola produïda després d'un cop de cap de Woerns acabà amb la pilota al fons de la xarxa després de rebotar en Casillas i Bobic.
Els moments posteriors a l'empat d'Alemanya foren estranyament tensos. Les jugades violentes se succeïren sense que l'àrbitre mostràs una sola targeta. La fórmula del britànic per aturar el joc agressiu fou dialogar. La veritat és que poc va aconseguir perquè en els darrers set minuts de la primera part es visqueren més d'una i de dues picabaralles, entre les quals destacà la d'Schneider amb Baraja.
El descans no va ajudar les idees a arribar al cap dels jugadors alemanys, que sortiren al terreny de joc sense cap projecte ofensiu. La selecció jugava amb calma, sense presses, pensant que el segon gol no podia trigar gaire en arribar. Raúl acumulà fins a tres ocasions en quinze minuts, però era només un miratge, ja que el joc s'anava esvaïnt minut rere minut.
Ben aviat ens quedaria només la màgia del mac, l'atreviment de Diego Tristán, que continuava intentant-ho per la seva via, la de la imaginació. La via alemanya, molt més pràctica, donava més resultats. El jove Lauth va estar a punt de marcar després de superar dos defensors, però Casillas ho evità. Li respongué Baraja amb un xut massa creuat que no inquietà Kahn.
Alemanya intentà despertar i ho va fer amb dos xuts perillosíssims de Jens Jeremies, un dels quals s'estavellà al travesser de Casillas. Però aquí acabà el perill germànic. El protagonisme passà als homes d'atacs d'Espanya, que cercaren el gol fins que el trobaren, novament a les botes de Raúl. El madridista va fer un fantàstic revers dins l'àrea que obliga Ramelow a derribar-lo al terra. El mateix Raúl va transformar el penal i va marcar el seu gol número 31 amb la camiseta de la selecció espanyola.
El públic i els jugadors espanyols s'animaren en veure que s'havia trencat la igualada i que el marcador podia ser ampliat, ja que Alemanya s'anava difuminant a cada minut que passava. Estava clar, era una ocasió ideal per a Guti. El davanter sortí per Raúl i, en la primera ocasió que va tenir, sentencià. Pilota que agafa, pilota que enganxa cap a dins. Guti es va reivindicar i va deixar amb un pam de nas als molts alemanys -encara que no tants com s'havia pronosticat- que hi havia a les grades.
Espanya es va prendre la revenja d'un partit que no va arribar a existir, però que la selecció va merèixer disputar al darrer Mundial. Només servirà, però, per agafar moral abans de viatjar a Ucraïna.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.