A banda de les moltes pancartes en favor de la pau i en contra de la guerra, de tot color i tota mida, que es pogueren veure per la graderia, el més notable va ser que en dues ocasions diferents dos joves franquejaren les mesures de seguretat i botaren al terreny de joc mostrant missatges pacifistes. Concretament, just en el moment en què començava a sonar l'himne espanyol, un jove amb una pancarta amb el lema «Guerra no» arribà fins al centre del terreny de joc, mostrà el seu missatge a tota la graderia i va ser forçat a retirar-se per dos guardes de seguretat, que el lliuraren a les forces de seguretat de l'Estat, que, després d'identificar-lo, el posaren en llibertat.
Durant la segona meitat, al minut 65 de joc, un altre jove es passejà per damunt la gespa de l'estadi amb el mateix missatge escrit a la seva camiseta. Els serveis de seguretat l'obligaren a sortir del rectangle de joc. Aquest segon activista tingué la mateixa sort que el primer.
L'objectiu dels activistes era expressar un sentiment antibel·licista estès a la societat i que des d'altres àmbits ja s'havia fet públic.
Pel que fa a l'ambient general que emmarcà el matx entre les seleccions alemanya i espanyola, cal dir que l'estadi no registrà una bona entrada i amb prou feines s'arribà als tres quarts d'entrada. Moltes banderes espanyoles i alemanyes, això sí. Si bé els aficionats favorables a la selecció d'Iñaki Sáez eren majoria, els seguidors de l'esquadra dirigida per Vöeller també es feren notar, sobretot a la tribuna descoberta, on eren majoria i on es podia veure diversa simbologia i parafernàlia germànica. Però malgrat que el camp no fos ple ni prop fer-s'hi, l'ambient va ser molt animat. Mitja hora abans d'iniciar-se l'enfrontament, el públic ja cantava i cridava i quan faltaven pocs minuts per al començament del matx, els més agosarats i festius intentaven fer l'ona, amb més voluntat que resultats.
L'afició espanyola gaudí de la victòria de la seva selecció, mentre que els molts alemanys que es desplaçaren fins a Son Moix també fruïren de valent, sobretot a la primera meitat. A la segona anaren emmudint a mesura que la derrota dels seus anava agafant forma. A pesar de tot, la graderia en general va ser una festa, de futbol i de reivindicació de la pau.
Una altra de les qüestions que destacaren en la jornada futbolística viscuda ahir a l'estadi de Son Moix va ser l'espectacular desplegament que realitzaren els mitjans de comunicació, bàsicament espanyols i alemanys. Fotògrafs armats amb càmeres d'espectaculars i potentíssims objectius omplien els dos darreres de les porteries. L'aparcament de Son Moix era ple de tràilers de la Televisió Espanyola i de la televisió alemanya; les cabines de Son Moix quedaren petites per als radioperiodistes i molts rostres teutons poblaven els pupitres destinats als redactors de la premsa escrita i un gran plató per als presentadors de TVE coronava la llotja de l'estadi.
Pel que fa a la concurrència de la llotja presidencial, cal dir que ni molt menys presentava un ple destacat. De fet, a la primera fila només s'hi podia veure el president de les Illes Balears, Francesc Antich; el president de la Federació Espanyola de Futbol, Àngel María Villar; el president de la Federació Balear de Futbol, Antoni Borràs del Barrio, i el vicepresident de la FEF, Juan Padrón. Ja en un segon terme també es pogueren veure diversos càrrecs polítics, entre els quals destacaven el director general de Presidència, Pere Fullana; la directora general d'Esports, Joana Maria Petrus, i la consellera de Presidència del Consell de Mallorca, Dolça Mulet. També hi havia el regidor d'Infraestructures de l'Ajuntament de Palma, José María Rodríguez.
A banda de representants del món polític, hi havia altres vips habituals a la llotja: el directiu mallorquinista Antoni Calafat i l'expresident del club mallorquinista Miquel Contestí.
A banda d'això, la tribuna principal de l'estadi va estar ahir molt concorreguda per gent del futbol. Exjugadors com Míchel o Butragueño compartiren canvis d'impressions amb figures del futbol actual, com el manacorí del Mallorca Miquel Àngel Nadal o com el davanter, també mallorquinista, Walter Pandiani.
En definitiva, malgrat el fred i malgrat que els aficionats mallorquins no respongueren massivament a la cita, Son Moix va ser una festa del futbol internacional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.