TW
0


Després d'haver deixat fets els deures a la Copa del Rei, el Reial Mallorca té per endavant quatre setmanes en què es pot dedicar en cos i ànima a la Lliga. La situació de l'equip en la competició de la regularitat dista molt de ser òptima ja que, si bé és desè en la classificació amb 27 punts, una de les males ratxes dels mallorquinistes a les quals ja ha acostumat l'afició l'ha deixat només set punts per sobre dels llocs de descens. Els vermellencs només han estat capaços de sumar sis dels darrers 30 punts en joc i ara ja encadenen dues derrotes consecutives. Si es dividís el que s'ha jugat fins ara de competició en dues parts, hi destriaríem dos equips ben diferents però amb un denominador comú: les ratxes. L'equip de Gregorio Manzano va saber sobreposar-se a un decebedor començament de temporada -encaixà tres derrotes davant del València, el Celta i l'Atlètic de Madrid- i una sèrie de set victòries consecutives -rècord històric- el va col·locar entre els millors de la Lliga. De fet, en la jornada 10a de competició, els deixebles de Manzano eren segons a tan sols un punt de la llavors imbatuda Reial Societat.

Tot sortia de cara al conjunt de Manzano fins que el calendari, la mala sort i els àrbitres es creuaren en el seu camí el desembre passat. Un convidat de pedra, el Vila-real de Benito Floro, va ser l'encarregat de tallar la bona ratxa de triomfs de l'onze vermellenc amb un insípid empat a Son Moix. Després, arribà l'estrany cas de Riazor, on el Mallorca va realitzar un dels millors partits de la temporada i, amb un home menys, aconseguí treure un valuós empat. Aquest punt, emperò, va sortir massa car per les lesions de Xabier Olaizola i de David Cortés, dos dels fixos de la rereguarda, que deixaren «tocada» la defensa. Després, les visites consecutives del Madrid i del Barcelona a Son Moix -entremig l'equip caigué a Donostia davant del líder- acabaren amb sengles golejades d'escàndol -1-5 davant dels blancs i 0-4 enfront dels blaugranes- acompanyades d'arbitratges escandalosos.

El Mallorca perdia força i només havia estat capaç de sumar dos punts dels 15 darrers en joc, estadística amb la qual perdia el tren del capdavant de la Lliga. Contràriament al que succeïa en la Copa del Rei, en la qual l'equip va superar una complicada eliminatòria enfront del Valladolid amb Carlos exercint d'heroi a Pucela, en la Lliga els de Manzano continuaven la seva particular caiguda lliure amb una derrota contundent a Cadis davant del Sevilla. Després, una victòria a Vallecas i un empat a Palma amb el Recre pareixien redreçar el rumb dels vermellencs, que en aquests moments de la temporada ja tenien els cinc sentits posats en l'enfrontament de Copa del Rei amb el Reial Madrid.