El Reial Mallorca va fer mèrits per guanyar (1-1)

Al Reial Mallorca li interessa, i molt, la Copa del Rei -just en faltaria d'altra. Gregorio Manzano no donà descans a cap dels titulars i alineà els millors, amb l'excepció del lesionat Harold Lozano, que ni tan sols no viatjà amb l'expedició vermellenca. El tècnic andalús rectificava així respecte del darrer onze i deixava Lussenhof a la banqueta, situant Marcos com a central.

Vicente del Bosque, en canvi, mantingué la confiança en el grup de poc habituals que han eliminat ja el San Sebastián de los Reyes, l'Oviedo i el Terrassa. Així, dels titulars indiscutibles just jugaren Roberto Carlos i Ronaldo -que inicialment no estava previst-, en substitució de Tote, que finalment no entrà a la convocatòria, ja que el seu traspàs al Betis era a punt de concretar-se.

De sortida, una entrada d'Etoo dins l'àrea i una bona jugada de Pandiani deixaren clar que la defensa copera del Reial Madrid presenta importants forats, especialment a la zona central, on Pavón i Rubén notaren la falta de partits. Just complir-se el minut 10, Etoo controlà una pilota amb la mà i superà César amb un bon xut. Mejuto González no dubtà a anul·lar el gol.

Poc després, Raúl Bravo, davant la passivitat de David Cortés, centrà a l'interior de l'àrea, on Portillo, situat entre Miquel Àngel Nadal i Poli, rematà amb el cap a plaer superant Leo Franco. El Reial Madrid semblava jugar sense pressió, amb el mínim esforç. El Mallorca, per moments, es va fer amb el control de la pilota, però sense crear perill. El Madrid no pressionava ni poc ni molt -gens-, malgrat que la qualitat individual dels blancs podia sentenciar l'eliminatòria en qualsevol moment.

Abans de complir-se la primera mitja hora de partit, Ibagaza serví una pilota interior a Pandiani que, completament sol, envià per sobre la porteria de César. La defensa del Madrid mostrava la seva feblesa, especialment a la zona central, i el Mallorca, a poc a poc, es va anar convertint en l'amo del partit. Els papers semblaven canviats, ja que els homes de Manzano tenien la possessió, movien la pilota a la línia del centre del camp sense problemes, però les dificultats començaven quan s'atracaven a l'àrea.

El Madrid, en canvi, deixava el control del partit al Mallorca, a l'espera d'un contracop per ampliar el seu avantatge en el marcador. El Mallorca tenia la iniciativa, els suplents de Del Bosque rebien els primers xiulets, però l'empat no arribava En el tram final de la primera meitat, la superioritat mallorquinista era ja quasi insultant. Pandiani no encertà a rematar a boca de canó una centrada d'Ibagaza i Mejuto González anul·là un gol a Etoo per fora de joc. Així i tot, en el darrer alè, Ronaldo provocà el lluïment de Leo Franco amb un gran xut.

La segona part començà sense canvis a l'onze ni en el plantejament de cap dels dos tècnics. El Mallorca, abans de complir-se el minut cinc, féu una bona combinació que acabà amb un bon xut d'Àlvaro Novo, que anà a fora. Poc després Etoo deixava la pilota enrere, on Riera, completament sol, no encertà a marcar. El Reial Mallorca era l'amo del partit, tenia pràcticament tancat el Madrid i just la mala sort feia possible que els blancs continuassin amb avantatge en el marcador.

El Madrid era superat, els xiulets es convertiren en majoritaris per moments, i César evità l'empat amb una gran intervenció després d'un bon xut de Pandiani. El Mallorca ja havia fet mèrits per marcar, però el Madrid continuava guanyant. I en el minut 57, Riera va treure un córner i Miquel Àngel Nadal, després de controlar la pilota amb el pit a l'interior de l'àrea, empatà el partit.

El Madrid havia de reaccionar i Manzano, des de la banda, reclamava als seus homes que res no canviàs. Del Bosque cercà solucions i donà entrada a Figo i a Raúl en substitució de Raúl Bravo i de Flavio. El Reial Madrid canvià, el Santiago Bernabéu passà de xiular a donar suport incondicional a l'equip, però el Mallorca es defensava amb ordre i jugava bé al contracop.