El Mallorca alena a Vallecas (1-2)

El Reial Mallorca trencà la mala ratxa i aconseguí un triomf (1-2) de capital importància a Madrid davant el Rayo. El conjunt de Gregorio Manzano, en tot cas, patí en excés per sumar els tres punts davant el mediocre i vulgar conjunt madrileny. El conjunt de Fernando Vázquez, fins i tot, s'avançà en el marcador, just després que el Mallorca es quedàs amb deu homes per l'expulsió de Poli. Manzano encertà amb els canvis, va fer bo el refrany i jugà millor amb deu que amb onze, i aconseguí capgirar el marcador.

De sortida, i després de quatre derrotes consecutives, Manzano cerca solucions i ningú no li podrà negar que hi posa imaginació. Ahir, alineà a l'onze inicial Niño, Nadal i Lussenhof. Tot feia pensar que el Mallorca canviaria així de sistema tàctic i que el Reial Mallorca, per primer cop des que començà la temporada, jugaria amb tres centrals. Però no va ser així, sinó que Lussenhoff se situà per davant la defensa, com a pivot -Manzano li diu central avançat. La incògnita era saber si la decisió de Manzano era conseqüència d'una aposta personal o venia condicionada per la sorpresa que suposà que el Rayo de Fernando Vázquez just alineàs un home en atac -Bolic.

De sortida, ni Rayo Vallecano ni Mallorca aconseguiren fer-se amb el control de l'esfèric, amb el domini al centre del camp. El Rayo Vallecano, com és típic i habitual, independentment de l'entrenador que ocupi la banqueta, practica un joc directe i maneja perfectament la línia de rebot i les segones jugades. Però una cosa és emprar la pilotada llarga com una arma tàctica més i una altra ben diferent el cúmul de despropòsits que es pogueren veure ahir horabaixa. Les entregues al contrari, les imprecisions, les errades de col·locació es convertiren poc a poc en habituals. Lussenhoff, com a pivot, demostrà les seves enormes mancances. L'argentí, mentre ha jugat com a central, ha deixat clar que el seu principal defecte és perdre la posició massa sovint. Ahir, es mostrava fora del seu lloc quasi permanentment.

El cronòmetre avançava, cap dels dos equips aconseguia embastar ni una sola jugada de perill. El partit era xerec, però intens. Just quan es complia la primera mitja hora de joc arribà la primera ocasió de perill. Míchel, de falta, provocà el lluïment de Leo Franco, que encertà a desviar a còrner una pilota que entrava pel cantó. El Reial Mallorca no practicava el seu joc habitual, sinó que es contagià del que feia el rival. El Reial Mallorca no tenia línea de creació, i els encarregats de servir pilotes a la referència ofensiva -Pandiani- eren pràcticament inèdits. Àlvaro Novo, Ibagaza i Riera no entraven en joc i Pandiani rebia poquíssimes pilotes. Lozano ho intentava i Lussenhoff, evidentment, just s'emprava en defensa, ja que a l'hora de crear joc...

En els minuts final de la primera meitat, el Reial Mallorca mostrà una tímida reacció. Aconseguí enllaçar dues jugadres d'atac consecutives i disposà d'alguna ocasió per empatar. Faltaven sis minuts per al final quan després que Riera botàs un còrner Harold Lozano controlà la pilota al segon pal, però el seu xut sortí fora.

Fernando Vázquez va moure peça i donà entrada a Peragón i avançà, així mateix, la posició de Míchel. El Rayo passà a dominar el partit, mentre que el Mallorca es limitava a defensar, sense renunciar mai al contracop. I en el minut 54, Pérez Pérez expulsà Poli que va veure la segona cartolina admonitòria. Acte seguit, el conjunt madrileny va treure la falta i Bolic, entre dos defenses mallorquinistes, connectà un bon cop de cap que superà Leo Franco.

Manzano reaccionà amb rapidesa i donà entrada a Miquel Soler en substitució de Lussenhoff. El Mallorca jugava amb déu i el Rayo Vallecano ho aprofità per tancar el rival a la seva àrea. El partit semblava del tot decidit, ja que tot feina pensar que si arribava un altre gol seria dels madrilenys de Fernando Vázquez. Però no va ser així, sinó que quan faltaven vint minuts per al final, empatà el Mallorca. Pandiani, a la sortida d'un còrner, connectà un cop de cap que semblava que Etxeberria detindria sense problemes, però en una errada monumental del porter, la pilota acabà entrant a la porteria madrilenya.

Gregorio Manzano, malgrat jugar amb déu homes, cercà el triomf i donà entrada a Carlos en substitució d'Albert Riera. El Mallorca feia bo el refrany i jugava millor amb déu que amb onze. La pressió del Rayo era ja història i el Mallorca, al contracop, cercava un nou gol que li donàs avantatge en el marcador. Vázquez tampoc donava per bo l'empat i donà entrada a Bolo en substitució de Bolic. Poc després, el jove Camuñas suplí el portuguès Helder, però res no varià. Els madrilenys atacaven a cops de cor, sense continuïtat, i el Mallorca es defensava amb ordre, alhora que cercava el gol al contracop. I a falta de sis minuts pel final, Ibagaza envià la pilota al pal. Carlos, atent, agafà el rebuig i superà Etxeberria. El Mallorca, amb déu homes, havia aconseguit capgirar el marcador i sumava així els tres punts.