Els motius d'una desinflada espectacular

Es va comparar el Mallorca de Manzano amb el de Cúper durant els mesos d'octubre i novembre, sobretot per dos aspectes: l'ordre i la consistència defensiva. Aquestes virtuts eren el secret de l'èxit i han desaparegut partit a partit durant el mes de desembre. Potser el coratge de Javier Olaizola era més important del que semblava, ja que, després de lesionar-se a Riazor, l'equip ja no ha tornat a recuperar la força defensiva.

A més, la lesió d'Olaizola va coincidir amb la de David Cortés, el lateral dret. La defensa de circumstàncies que va presentar Manzano contra el poderós Reial Madrid, amb Campano de lateral i Marcos de central, va encaixar cinc gols. A Anoeta, on l'equip oferí una millor imatge, el tècnic va forçar la reaparició de l'argentí Lussenhoff, que encara no estava al cent per cent, i el Mallorca tornà a perdre. Contra el Futbol Club Barcelona, la defensa va ser la mateixa i els gols encaixats foren quatre. No es pot culpar de res Leo Franco, que prou fa amb les seves aturades, sinó a la manca de fortalesa defensiva.

En el centre del camp, també cal destacar l'espectacular baixada de rendiment de dos homes clau en la creació de joc ofensiu: Ariel Ibagaza i Albert Riera. L'argentí ha deixat de nodrir els dos davanters, mentre que el manacorí, que va començar la temporada de forma brillant, s'ha desinflat.

En la davantera, s'ha de fer menció especial al cas de Samuel Etoo. El camerunès va marcar en tres jornades consecutives (Deportivo, Reial Madrid i Reial Societat), però després va ser el causant directe de la derrota contra el Barcelona en autoexpulsar-se, quan encara no s'havia arribat a la mitja hora de la primera part del partit.