Vuit partits sense perdre (1-1)

Un puntet més, i ja són vint-i-dos. No és poc. Ben al contrari, és un excel·lent bagatge, després d'onze jornades de Lliga, totalitzant set victòries consecutives. Ahir, amb el lideratge a l'abast, el Reial Mallorca just aconseguí sumar un punt davant un Vila-real ben ordenat i amb futbolistes de gran vàlua. Omplir l'estadi de Son Moix és un privilegi reservat a les grans ocasions, a les fites que independentment del resultat passaran a la història del Reial Mallorca. Ahir, la possibilitat de col·locar-se líder a l'onzena jornada no fou argument suficient perquè els aficionats vessassin a les graderies. Un dia de fred i la poca entitat del Vila-real eren l'excusa perfecta per quedar a casa i no donar suport a l'equip. De sortida, no hi hagué sorpreses i, com estava previst, Marcos fou el substitut del sancionat Harold Lozano. El Vila-real de Benito Floro demostrà ben aviat que és un equip ordenat i amb homes de moltíssima qualitat. Senna és l'escollit per Floro per conduir l'equip, moure la pilota, mentre l'exmallorquinista Galca es tuda a la banqueta. Guayre, Jorge López, Víctor, Martín Palermo... són homes extremadament hàbils i perillosos.

El Reial Mallorca es va fer amb el control del partit ben aviat, mentre que el Vila-real es limitava, que no és poc, a defensar a l'espera de la seva oportunitat. Ibagaza, en jugada personal, donà el primer avís. El Mallorca trenà quatre bones jugades, el partit es va fer bo per moments, però el tedi i l'avorriment no tardaren a instal·lar-se a Son Moix. El Vila-real anava fent i Víctor i Guayre disposaren de les primeres oportunitats de l'equip valencià. En el minut 21, Marcos, en una badada espectacular, entregà la pilota enrere just on era Martín Palermo. El davanter argentí, fins aleshores pràcticament inèdit, superà Leo Franco i inaugurà el seu compte personal a la Lliga. El Reial Mallorca no mostrà una reacció clara decidida i fou el Vila-real qui disposà de la més clara oportunitat. Una pilota en profunditat de Senna arribà a Guayre que, sol davant Leo Franco, no encertà a marcar.

El gol, ben al contrari que la temporada passada, no desmotivà l'equip, ja que el Mallorca ja ha protagonitzat importants remuntades a la present campanya. Els homes de Manzano ho intentaven, tal com diu el tòpic, amb més voluntat que encert, més amb el cor que amb el cap. Així, s'arribà al final del primer temps amb desavantatge en el marcador. Gregorio Manzano no introduí canvis a la segona meitat i tot continuà pràcticament igual. El Reial Mallorca tenia el control de la pilota, però no arribava amb perill a les immediacions de la porteria de Reina, que estava quasi inèdit. Els homes de Floro, per la seva part, no s'autoimmolaren amb una tàctica conservadora, acumulant homes en defensa i deixant córrer el cronòmetre. Ben al contrari, no perdien ocasió per cercar la porteria de Leo Franco. Guayre, encara en el minut 50, disposà de la primera clara ocasió. El Reial Mallorca jugava com quasi sempre, però el marcador era desfavorable i res feia pensar en la remuntada. En tot cas, s'havia d'apel·lar a la fe per confiar d'aconseguir els tres punts.

En el minut 55, una bona centrada de Poli fou rematada a gol per Walter Pandiani, després que Reina es quedàs a mitja sortida. El Reial Mallorca recuperà el seu millor futbol, començà a moure la pilota, mentre que el Vila-real, per moments, semblava quasi noquejat. Pandiani disposà ben aviat d'una nova ocasió, però Reina, ara sí, es lluí. Poli, de càp, envià la pilota al travesser i el Reial Mallorca continuà atacant. La remuntada ja era possible, tornava a ser factible acabar la jornada com a líders, però restava encara un gol per consumar l'heroicitat. El Vila-real intentava matar la bogeria mallorquinista que, per moments espitjava el conjunt de Manzano cap al triomf, adormint el partit, tocant i tocant l'esfèric. Però el Mallorca anava llançat cap al triomf. El tedi de bona part de la primera part no era més que un malson i el partit era ara entretingut. El Vila-real estava molt més preocupat de defensar que de crear joc, i perdre temps comencà a formar part de l'estratègia visitant.

Encara abans d'arribar al darrer quart d'hora, i amb pluja intermitent, Cortés arribà dins l'àrea en una gran internada, però el vertigen el superà i no xutà. Cedí la pilota a Etoo, però un defensor s'avançà i aconseguí rebutjar l'esfèric. El Reial Mallorca havia fet mèrits per guanyar, havia disposat de clares oportunitats, però el gol que capgiràs el marcador continuava sense arribar. Restaven encara deu minuts pel final i el partit baixà en intensitat. El Vila-real no volia deixar passar l'oportunitat d'intentar guanyar i, per moments, es va fer l'amo de la pilota. En el Reial Mallorca, malgrat empatar, ja li anava bé, ja que al contracop creava molt perill. Però el marcador ja no es va moure. El Mallorca no havia aconseguit accedir al lideratge, no havia sumat el vuitè triomf consecutiu, però totalitzava ja vint-i-dos punts.