Set triomfs de set partits... i cap al vuitè

El Mallorca de Gregorio Manzano ja prepara les armes per no tenir diumenge pietat del Vila-real

Manzano ha sabut donar les instruccions per mantenir-se invictes. | T. M.

Victòria AmengualPalma19/11/02 0:00

Set de set, i a només una d'igualar el rècord de victòries consecutives a la Lliga de la darrera dècada que té el Reial Madrid en possessió. Aquests són els fets d'un Reial Mallorca que va començar la temporada arrossegant-se pels terrenys de joc mentre que ara s'hi passeja amb pas ferm i amb el cartell de «gran». Els homes de Gregorio Manzano són conscients que han obert un brillant capítol a la història del club mallorquinista, i no desitgen tancar-lo. Al final de la temporada passada, patiren, al principi de la present, també patiren, i ara els ha arribat el temps per gaudir. El canvi «d'estatus» es nota als entrenaments i es demostra als partits.

I aquesta és precisament la clau de l'èxit. El bon humor regnant al vestidor i la companyonia entre els vint-i-cinc membres de l'equip ha fet possible que els jugadors, les peces de la màquina dissenyada per Manzano, s'acoblin a la perfecció damunt del camp, posin en dificultats el rival i esperin el moment oportú per llançar la seva artilleria.

Al principi de temporada dir Mallorca era sinònim de derrota. El mal treball defensiu de l'equip convertia en vulnerable la porteria de Leo Franco, mentre que Pandiani corria tot sol sense rebre pilotes, Marcos i Lozano no s'acabaven d'entendre al mig del camp i a Cortés i Poli els passava factura la inexperiència. «Un per l'altre i les coses sense fer», era la màxima que exhibien els jugadors del Mallorca damunt del camp.

No obstant això, amb paciència, molta psicologia, i amb la seguretat de comptar amb les eines suficients per reconduir el rumb, Manzano ha aconseguit fer del Mallorca un equip a respectar. Ningú, ni els mateixos jugadors, no s'esperaven que l'èxit fos tant com per posar-se a només un punt del líder, i això és, segurament, el més positiu.

Els futbolistes continuen treballant al màxim des de la modèstia i gaudeixen de cada segon d'entrenament i de cada minut de partit. Són conscients del que s'espera de cada un d'ells damunt del camp i cap no vol fallar: Pandiani ja marca, Riera i Novo són cada vegada més incisius, Lozano controla el mig del camp, Ibagaza posa la imaginació, Etoo sorprèn, Cortés i Poli fan seva la banda, Nadal i Olaizola formen un mur infranquejable i Leo Franco atura. Onze arguments per tornar a somniar.