SETENA VICTÒRIA CONSECUTIVA DEL MALLORCA (1-2)

Ni els més optimistes no podien somiar en res igual! El Reial Mallorca derrotà ahir (1-2) el Racing de Santander, sumà el setè triomf consecutiu i ja és segon a un sol punt de la Reial Societat. El conjunt de Gregorio Manzano, que hagué de remuntar, tornà a exhibir el seu millor repertori de virtuts i amb ordre, disciplina, consistència defensiva i efectivitat en atac s'endugué els tres punts d'El Sardinero. El Mallorca jugà com ho fan els grans, dominant la pilota i controlant el joc, i va ser un just guanyador. No hi ha enemic fàcil i l'excés de confiança es paga habitualment amb la derrota. La lògica és habitual que quedi relegada al no-res en el futbol, malgrat que el més normal per a un equip que ha encadenat sis triomfs consecutius és sumar els tres punts davant del Racing de Santander. Gregorio Manzano aplicà amb èxit la teoria de quasi sempre, amb l'onze habitual. El Racing de Santander, un equip fet pràcticament de retalls no exempts de qualitat, té una plantilla jove, lluitadora i amb homes de moltíssima vàlua.

El conjunt càntabre "desconec si esperonejat pel psicòleg de l'equip, de qui asseguren que parla amb els futbolistes i els anima ja al vestidor d'El Sardinero" disposà de fins a dues ocasions claríssimes en els primers minuts. El Mallorca semblava adormit i la rapidesa dels homes de Preciado desequilibrava una vegada i una altra la defensa vermellenca. Just quan acabava de complir-se el minut 5, Javi Guerrero llançà un potent xut des de la frontal de l'àrea, que Leo Franco va poder rebutjar. Tot seguit, una internada de Regueiro per la banda esquerra "superà David Cortés" provocà un gran esglai a la família mallorquinista, ja que la pilota s'estavellà al pal de la porteria de Leo Franco. El partit, a poc a poc, es va anar equilibrant i ben aviat fou el Mallorca qui agafà la iniciativa, el domini territorial.

El Reial Mallorca exercia ja d'equip gran en El Sardinero i, lluny de confiar la seva sort al contracop, els homes de Manzano controlaven per complet el centre del camp, movien la pilota i cercaven el gol. Sis triomfs consecutius són una gran dosi de confiança i el Mallorca es mostrava còmode amb la nova situació i intranquil i nerviós per l'empat. El Racing no tenia cap altre remei que acceptar la major possessió mallorquinista i ho feia de bon grat. El conjunt càntabre no sortia del guió i confiava en el contraatac per aconseguir sorprendre els vermellencs. Així, ben aviat, arribaren les ocasions a la porteria de Ceballos. Un potent xut d'Àlvaro Novo fou rebutjat pel porter del Racing en el minut 19 i, dos minuts després, quan Pandiani quedava completament sol davant Ceballos, l'àrbitre, a instàncies del jutge de línia, assenyalava fora de joc. El Mallorca era millor i el Racing anava dilatant en el temps les seves aproximacions a l'àrea de Leo Franco.

Però, un altre cop, es confirmà el tòpic, i quan millor jugava el Mallorca, el rival marcà. Un possible penal de David Cortés a Munitis fou sancionat per l'àrbitre Moreno Delgado a instàncies del jutge de línia i Ismael superà Leo Franco. El partit, amb avantatge en el marcador, resultava més còmode per als càntabres, que podien així practicar el contraatac. El Mallorca si bé territorialment, encara que les ocasions no sovintejaven. Així i tot, quan la condemna d'arribar al descans amb el desavantatge semblava ferma, Ibagaza, de falta directa, establí la igualació. La segona part començava com s'havia iniciat la primera: amb oportunitat del Racing. Quan es complia el minut 50, una centrada de Regueiro fou rematada per Messias a les mans de Leo Franco. Va ser un miratge, ja que ràpidament el Mallorca va tornar a tenir el domini del partit. Un penal sobre Etoo quan arribava el minut 54 fou aprofitat per Pandiani per aconseguir desnivellar el partit.

El Mallorca ja guanyava i podia sumar així la seva setena victòria consecutiva, però quedava encara un món. Manolo Preciado intentà reaccionar i donà entrada al golejador Diego Alonso en substitució de Juanma, però el Mallorca, que ja dominava territorialment, continuà controlant el partit. El Racing volia pressionar, ara ja no li anava bé cedir l'esfèrica al rival, però no podia fer res. Manzano ordenà encalentir a Marcos i tot feia pensar que el tècnic andalús no estaria gaire a introduir un segon pivot. El Mallorca, tal com ja havia fet durant el primera temps, exercia de gran. Pareixia no conformar-se amb el resultat, malgrat que amb el pas dels minuts la desesperació dels càntabres anà augmentant i el domini vermellenc es diluí. Faltava poc més d'un quart d'hora quan Manzano considerà que havia arribat l'hora de fermar el triomf i donà entrada a Marcos en substitució de Riera El tram final i els quatre minuts de perllongació foren un patiment constant. El Racing disposà d'ocasions, Olaizola salvà una pilota de gol sobre la línia, però el marcador ja no es mogué. El Mallorca aconseguia així la setena victòria consecutiva.