Arantxa Sánchez Vicario anuncià ahir dematí la seva retirada de
la pràctica professional del tennis als 30 anys, després d'una de
llarga i dilatada trajectòria que l'ha situada com la millor
tennista espanyola de tots els temps, en 17 anys dedicats a
l'esport de la raqueta, per raons «exclusivament personals» i
perquè entén que n'ha arribat «el moment». L'esportista
barcelonina, que no va poder reprimir les llàgrimes d'emoció per la
decisió, ha guanyat un total de 29 títols individuals, inclosos
quatre «Grand Slam» "tres Roland Garros (1989, 1994 i 1998) i un US
Open (1994)", i 67 títols de dobles, a més de quatre medalles
olímpiques, dues de plata i dues de bronze; i d'haver contribuït a
la conquesta de cinc copes Federació amb Espanya.
Arantxa, número u del món el 1995 i premi Príncep d'Astúries
d'Esports en reconeixement de la seva trajectòria el 1998, va
confirmar el seu adéu a l'Open Sports Club del Prat, acompanyada
pel seu pare, Emilio; per la seva mare, Marisa; i pel seu germà,
Emilio; i va destacar que els motius de la seva retirada són
«exclusivament personals». «Consider que ja em toca pensar en mi
com a persona. Fins avui tota la meva vida ha estat el tennis i
això representa un gran esforç i una dedicació plena», va explicar
una emocionadíssima Arantxa, que va recalcar que en aquests 17 anys
com a professional ha aconseguit «tot el que un esportista pot
somiar: reconeixement, triomfs i molt d'afecte».
Arantxa va remarcar que «no ha estat una decisió fàcil», però va
apuntar diverses vegades durant la seva lectura del comunicat que
tenia clar que havia arribat «el moment», mentre recordava que es
considera «una privilegiada en tots els sentits». «La meva família
m'ha donat suport durant tota la meva trajectòria i les lesions
m'han respectat», va assegurar. També va agrair el suport d'amics i
de mitjans de comunicació i va subratllar que no reté cap moment
especial de la seva vida esportiva, sinó «tots els moments
meravellosos» dels quals li ha tocat gaudir. «Tot allò aconseguit
ha estat més del que jo podia somiar», va apuntar.
Arantxa Sánchez Vicario va destacar el premi Príncep d'Astúries
d'Esports, que li concediren el 1998. «He rebut molts de premis i
d'honors que m'han estimulat a continuar lluitant», va assentir la
ja extennista, la qual va valorar per sobre de tots el premi rebut
de mans del príncep Felip pel seu «alt honor esportiu i humà», va
argumentar. Arantxa va reconèixer que li ha tocat «viure moltes
coses en 17 anys com a professional» i va assegurar, així mateix,
que se'n va «satisfeta» per allò aconseguit.
També va deixar clar que en la notícia del seu adéu no ha tingut
res a veure el seu incident en el darrer partit de la Copa
Federació de Tennis amb Espanya. «No és una decisió que hagi pres
ara: feia temps que la meditava. Tots sabeu com m'ha anat enguany,
amb moments bons i dolents, i crec que ha arribat l'hora», va
assenyalar. «No hi té res a veure en absolut allò succeït a
Maspalomas. En la meva trajectòria esportiva hi ha hagut vivències
que també m'han dit coses i potser no hi dones tanta d'importància
com toca. Però aquell partit era especial perquè sabia que era el
darrer que jugaria de la Copa Federació. La rebuda de l'afició va
ser meravellosa», destacà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.