Què ha fallat en el projecte Samaniego?

La inconsistència psicològica, la inexistent banqueta i la poca sintonia tècnic-jugadors condemnen l'Inca

Joan SansPalma05/11/02 0:00

Quan la falta de confiança s'instal·la en el vestidor d'un equip d'elit, poques coses queden més que pregar i aferrar-se a un miracle. Així ha passat a Inca amb la primera plantilla. L'equip ha completat el seu primer cicle aquesta temporada amb Samaniego fent les maletes. El tècnic no ha aconseguit treure a la suprrfície una nau en què els errors s'han pagat molt cars. Vuit derrotes en tants altres partits, coers de la classificació i una sensació d'impotència que té fermats els jugadors han precipitat uns esdeveniments que rondaven les oficines del Palau des de feia dies.

Però, què ha fallat a l'Inca 2002-2003? Quins són els motius pels quals un projecte que partia amb molta més ambició "i doblers" que el de l'any passat ha fracassat amb estrèpit? Les preguntes són bones de fer i les respostes són males de trobar. En primer lloc i en aquestes alçades de la temporada, les raons s'han de cercar en el terreny esportiu. L'equip ha fet la sensació de no poder guanyar els partits. Només en els tres primers enfrontaments el cinc de Samaniego tingué vertaderes possibilitats de sumar la victòria.

Posteriorment, els jugadors s'han vist engolits per la dinàmica derrotista que dorm al vestidor i, despús-ahir contra el Coinga Menorca ho deixaren ben patent. Aquesta manca de confiança, de no haver ningú que assumesqui la responsabilitat en el moment clau "quan el partit es decanta per un o altre bàndol" ha fet molt de mal. Per altra banda, el cinc inicial no troba el patró de joc que li permeti mantenir un ritme constant durant els 40 minuts. Per regla general, les individualitats acaben sobreposant-se a una conjunció inexistent.

L'equip tendeix a exhaurir les possessions sense haver trobat bones opcions de llançament i una passada precipitada o un tir fora de temps sol ser el recurs emprat. Un altre factor que ha condemnat l'equip a situar-se en el pou de la lliga ha estat la mínima aportació dels suplents. Els pocs minuts de què han gaudit i les presses "han de fer massa en poc temps" han convertit Rodríguez, Palacín i companyia en comparsa. En definitiva, massa contres per a un projecte que s'ha aguantat amb uns fils massa prims.