Alegries, plors i molt amor al Mallorca

El Reial Mallorca no ha estat una excepció i ha viscut moments d'autèntic patiment, com, sense anar més lluny, els de l'any passat, quan semblava que l'equip faria una passa endarrere cap aquella Segona Divisió de la qual tant li va costar sortir, o, fent una mirada més retrospectiva en el temps, la nefasta temporada 1974-75 quan l'equip, setze anys després i havent saborejat ja la Primera Divisió, protagonitzava una de les seves temporades més negres i queia al pou de la Tercera Divisió.

El dolor s'apoderà del mallorquinisme, i en especial de les penyes, que, tot i el disgust, no deixaren d'acompanyar el Reial Mallorca en els seus periples per convertir-se en un club gran. En la seva missió no han escatimat llàgrimes, d'alegria o tristesa, per celebrar o lamentar cada una d'aquelles fites que han marcat la història d'un equip vermellenc que ha viscut moments de joia amb la celebració de set ascensos a Primera Divisió, el títol de campions de la Supercopa (1998/99), que arribà de la mà del subcampionat de la Recopa (1998/99), així com dos segons llocs a la Copa del Rei, contra l'Atlètic de Madrid (1990/91) i el Barça (1997/98). Moments de glòria que han gaudit els penyistes, que també, emperò, han vessat llàgrimes a cada un dels descensos a Segona i a Tercera Divisió.

Moments en què les penyes han estat a prop del seu equip, sense dubtar a desplaçar-se on calgués, vitorejant el nom dels jugadors que han contribuït a donar al Mallorca un nom, una història i una personalitat.