Igor González suma un meritori bronze

La victòria del ciclista colombià no és cap sorpresa, ja que encara que fou dubte fins a darrera hora després del seu desgast a la Vuelta a Espanya, que guanyà el seu company d'equip, Aitor González "precisament un dels favorits per a l'or mundialista i que hagué de conformar-se amb la setena plaça", la seva progressió en la lluita contra les manetes del rellotge ha estat impressionant. A la present temporada va donar els seus primers avisos a la Dauphine i després al Tour de França, superant el tot poderós nord-americà Lance Armstrong. El circuit, a més, jugava a favor de les qualitats del corredor colombià, en ser totalment senzill. Les principals dificultats eren un parell de repetjons al primer terç, les corbes de l'autòdrom i la possible aparició de vent, que ho féu en menor intensitat de l'esperat.

Botero és un corredor de força, dels que més arrisca a les corbes i realitzà una galopada impressionant, sempre segons les referències dels dos corredors que aspiraven al pòdium. Sens dubte aquest trio va ser el millor amb diferència, ja que a meitat de correguda les seves rendes eren més grans de l'esperat sobre la resta de corredors que entraven en els pronòstics, entre ells Aitor González, que decebé.

Així, un pòdium completament renovat per culpa de l'exhibició de Botero, ja que altres corredors, casos de Miler i Bodrogi, quedaren a molts segons dels tres primers, especialment el gran favorit, Miler. Així una contra rellotge que passarà a la història pel magnífic comportament del colombià, el primer ciclista d'aquest país a aconseguir un or en un mundial de ruta; per la regularitat exhibida per Rich, que repeteix la plata de fa dos anys i un majestuós Igor González de Galdeano, que va ser dubte fins a darrera hora a conseqüència de la caiguda que el va retirar de la Vuelta a Espanya.