Joan Horrach ja està de «vuelta» a Deià

El corredor del Maia torna a Mallorca un dia després d'acabar amb èxit la seva primera gran ronda

TW
0

Han estat tres setmanes esgotadores, però la recompensa paga la pena. Joan Horrach ha brillat en la seva primera gran ronda per etapes, la Vuelta a Espanya 2002, i ahir migdia es tornà a trobar amb la seva família a l'aeroport de Son Sant Joan. La seva mare, els seus germans, la seva al·lota i, fins i tot, el seu nebot, reberen ahir el seu «ídol», al qual han pogut seguir per televisió cada dia durant les darreres setmanes.

El ciclista deianenc ha explicat dia a dia a les pàgines de Diari de Balears les seves sensacions després de cada etapa. Hi hagut de tot, però com ja publicava ahir, el resum de la seva actuació és molt bo. «En faig un balanç molt positiu. El meu objectiu era guanyar una etapa, com ja havia dit abans de partir d'aquí, però és molt complicat aconseguir-ho», assegurà en arribar a l'aeroport, afegint que la seva motivació hi ha influït: «Després del pal de la Volta a Portugal "la va perdre per cinc segons", em vaig prendre la Vuelta a Espanya menys animat».

Horrach ha acabat en una brillant trenta-tresena posició i entre els vint primers espanyols, però podia haver estat més amunt. Ell mateix explicà quin fou el dia clau per no quedar entre els vint primers: «L'etapa de Còrdova em va fer perdre molt temps, poc més de devuit minuts, perquè quedarem tallats, però això són coses que t'ajuden a aprendre en una gran volta».

El ciclista del Maia Milaneza portuguès va destacar la duresa d'una Vuelta que s'ha cobrat moltes víctimes: «Ha estat com disputar tres voltes diferents d'una setmana, però seguides. Jo tenia l'experiència d'haver participat en tres Voltes a Portugal, que són de catorze dies, però no és el mateix. A més, aquesta edició ha estat la segona més ràpida de la història... imagina't».

El corredor mallorquí escrivia en una de les seves columnes que tenia les cames com «anestesiades», o que semblava «una pomera quan li cauen les pomes madures», però ha aconseguit arribar a Madrid. En preguntar-li si es va plantejar en algun moment posar el peu a terra, respon que «ho vaig passar malament la primera setmana, perquè fins al cap de deu dies no hi havia la primera jornada de descans. També vaig patir quan vam tenir mal temps, perquè el genoll em feia molt de mal, però quan havia arribat a mitja Vuelta em vaig dir que l'havia d'acabar fos com fos».