Heras ho deixa més emocionant que mai

El de Béjar dóna una lliçó d'escalada a la «seva» muntanya i afrontarà la crono amb 1:12 sobre Aitor

TW
0

El ciclista de Béjar Roberto Heras, de l'US Postal, disposarà d'una renda d'un minut i 12 segons per afrontar els 41'2 quilòmetres de la cronometrada del darrer dia, després de gaudir de 36 segons d'avantatge en la línia de la 18a etapa, que va transcórrer entre Salamanca i la Covatilla, on la victòria fou per a l'home d'iBanesto.com Santiago Blanco. L'alt de la Covatilla es presentava com la darrera oportunitat per als escaladors i en especial per a Heras, abans de l'arribada a Madrid i la lluita contra el cronòmetre, per obrir diferències respecte d'Aitor González, segon a la general i que s'adapta molt millor a les proves contra rellotge.

El ciclista de l'US Postal ho va intentar des de lluny i les distàncies quedaren fixades en el minut i 12 segons, una renda que no assegura la victòria final d'Heras, en la que seria la seva segona Vuelta, i que manté l'emoció fins a la jornada de diumenge. L'estratègia prevalgué en aquesta ocasió en una etapa que visqué els moments de major emoció amb l'ascensió a la Covatilla. Fins aleshores, i després de pujar a l'alt d'Honduras, de primera, i els de Tornavacas i Tremedal, de segona, la correguda tan sols havia acollit escapades d'escàs interès per a la general i on els protagonistes cercaven més l'interès publicitari que no una victòria que semblava una utopia, davant les dificultats muntanyoses que havien de superar.

En aquest tram de l'etapa, l'US Postal es limitava a estirar, conscient de la seva inferioritat quan arribassin els moments clau de la jornada, per intentar minvar les forces del Kelme. Amb l'arribada de les primeres rampes del darrer port de la jornada, Heras tornà a comprovar la debilitat del conjunt nord-americà a la muntanya i tan sols Vandevelde podia marcar un ritme interessant per al ciclista de Béjar. Això no obstant, en aquests instants Heras, conscient que necessitava un atac llunyà i de la seva fiabilitat a l'alta muntanya, comptà amb la inestimable col·laboració dels homes de l'Acqua&Sapone. Primer fou Santos González i després Perdiguero els qui marcaren el ritme, que només aguantaren el primer i segon classificat a la general, Heras i Aitor González. Amb la selecció ja realitzada, el ciclista de l'US Postal aprofità l'oportunitat per llançar un primer atac quan encara restaven set quilòmetres per a la línia d'arribada.

En aquesta ocasió, i a l'inrevés del que succeí a l'Angliru, Aitor González no perdé el cap per seguir la roda d'un Roberto Heras molt superior a l'alta muntanya. El ciclista del Kelme-Costablanca dosificà esforços i aconseguí contactar un altre cop amb Heras amb l'ajuda d'uns recuperats Beloki i Sevilla. Això no obstant, aquesta circumstància, lluny de ser un dur revés per a Heras, serví perquè el ciclista recorregués a la tàctica i deixàs madurar els seus rivals. El de Béjar llançà un atac que definitivament el distanciava dels seus rivals quan faltaven cinc quilòmetres i, malgrat que les diferències mai no foren excessives, arribà a la línia de meta en segon lloc, per darrere d'un altre ciclista de la terra com Santi Blanco, i amb un avantatge de 36 segons sobre Aitor González.