Estats Units deixa Espanya sense opció a lluitar per les medalles

ESTATS UNITS: Staley (3), Swoopes (17), Leslie (19), Catchings (7), Smith (2) "cinc inicial", Johnson (20), Bird (2), Milton (6), Dixon (2), Williams (6), Gillom (6) i Phillips (4).
ESPANYA: Begoña García (4), Palau (6), Valdemoro (7), Pons (7), Cebrián (6) "cinc inicial", Rosaura Sánchez (-), Zurro (4), Marta Fernández (4), Mirchandani (3), Isabel Sánchez (9), Ferragut (5) i Pasqua (-).
PARCIALS: 24-11; 49-29 (descans) 74-42; 94-55 (final)
ÀRBITRES: De Keyser (belga) i Tang (xinès). No hi hagué eliminades.
PISTA: Nanjing. Partit corresponent als quarts de final del Mundial femení.

La selecció espanyola haurà de conformar-se a lluitar pels llocs entre el cinquè i el vuitè al Mundial de bàsquet femení, que es disputa a Xina, després de perdre (94-55) als quarts de final contra la principal favorita a l'or, Estats Units. Espanya haurà de guanyar avui dematí (9:15 hora espanyola) si vol finalitzar en cinquena posició. El conjunt nord-americà, que es manté invicte a la competició, no va deixar cap opció a Espanya, i continuà així passejant-se pel Mundial propinant severes derrotes -amb una mitjana de 41 punts- als seus rivals. De fet, França ha estat la que va aconseguir un resultat més honrós (101-68) malgrat caure per 33 punts de distància.

La millor jugadora espanyola al Mundial, la base Ros Casares Amaya Valdemoro, ja va avisar («aquest 'Dream Team' és com el masculí de Barcelona 92», va dir) del potencial nord-americà perquè s'ha enfrontat a alguna d'aquestes jugadores en la versió de l'NBA femenina, la WNBA, i de la dificultat de repetir el triomf aconseguit per l'equip masculí a Indianàpolis. La intensa defensa, amb pressió en cada treta de pilota, i la producció anotadora de dues de les estrelles de la WBNA, l'ala-pivot Llissa Leslie i la base Shannon Johnson, considerada la millor del món en el seu lloc, obriren la primera escletxa important al marcador (20-10).

La zona aplicada per Vicente Rodríguez per detenir el joc interior nord-americà no va tenir efecte, ja que els Estats Units van estar encertats al llançament triple i va aplicar amb efectivitat el contraatac, a mercè dels nombrosos robatoris de pilota que va provocar, per ampliar la distància al terme del primer quart (24-11). A partir d'aquí el partit tingué color nord-americà, especialment el capítol rebotejador.